Biografia | |
---|---|
Naixement | c. maig 1520 (Gregorià) ![]() Saint-Avertin (França) ![]() |
Mort | 1r juliol 1589 ![]() Anvers (Bèlgica) ![]() |
Religió | Catolicisme Familia charitatis (secta Anabaptista) |
Es coneix per | Editor de la Bíblia Poliglota d'Anvers |
Activitat | |
Lloc de treball | Anvers Leiden París ![]() |
Ocupació | Editor i impressor |
Ocupador | Plantin Press (en) ![]() ![]() |
Família | |
Cònjuge | Jeanne Rivière ![]() |
Fills | Martina Plantin ![]() |
Parents | Franciscus Raphelengius, gendre ![]() |
Christophe Plantin, també conegut com a Christoffel Plantijn (nl), Cristóbal Plantino (es) i Christophorus Plantinus (la) (Saint-Avertin, ca. 1520 — Anvers, 1 de juliol de 1589), fou el principal impressor i editor europeu de la segona meitat del segle xvi, i iniciador de l'Officina Plantiniana o Compàs d'Or, empresa familiar que es va mantenir fins al segle xix.
Genial empresari, Plantin fou producte de la situació política amb la qual sempre es mantingué escèptic. En tot moment s'adaptà a les circumstàncies, al mateix temps patint-ne les conseqüències i aprofitant-se'n. Des del punt de vista tècnic i estètic fou el màxim representant del renaixement flamenc en l'Art de la impremta, cim dels corrents alemany i francès en tipografia, en el gravat il·lustratiu i en l'acabament artístic del llibre.[1][2]
Plantin, des dels seus inicis humils, expandeix el seu negoci per Europa: instal·la una filial a París el 1567; Franciscus Raphelengius, el seu gendre, continua la impremta que Plantin instal·la el 1583 a Leiden; manté un agent a Espanya; i posteriorment crea una filial a Salamanca. També manté intenses relacions comercials amb llibreters d'Holanda, Flandes, Brabant, Anglaterra, Escòcia, França, Alemanya, Suïssa, Itàlia, Portugal i Espanya.[3]
Home del seu temps, i relacionat amb nombrosos intel·lectuals i erudits, Plantin escriu uns quants poemes en francès de gran qualitat, entre els quals destaca el sonet Le Bonheur de ce Monde; i prologa algunes de les seves edicions amb dedicatòries a personatges eminents, poemes en llatí amb un estil correcte però massa formal.[4][5]