Back شوكران سام Arabic شوكران سام ARZ Cicuta virosa AST Zəhərli subaldırğanı Azerbaijani زهرلی سوبالدیرغانی AZB Цыкута ядавітая Byelorussian Cicuta virosa CEB Rozpuk jízlivý Czech Gifttyde Danish Wasserschierling German
  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | aqueni |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 167932 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Apiales |
| Família | Apiaceae |
| Gènere | Cicuta |
| Espècie | Cicuta virosa L., 1753 |
.svg){kind=icon}
Cicuta virosa és una espècie del gènere Cicuta dins la família de les apiàcies, tradicionalment conegudes com a umbel·líferes. Va ser descrita per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 1: 255, de 1753.[1] És una planta hidròfit perenne,[2] una de les quatre cicutes anomenades "cicutes d'aigua", considerada una de les plantes més verinoses a Amèrica del Nord i Europa central.[3] Aquesta planta provoca intoxicacions letals tant en persones com en el bestiar, caracteritzades per induir convulsions tòniques-clòniques severes.[4]
Existeix una certa confusió amb la denominació entre les diferents espècies de cicutes aquàtiques que pertanyen al gènere Cicuta, i amb l'espècie Conium maculatum pel fet que comunament s'anomena aquesta última "cicuta", i que pertany al gènere Conium. La Cicuta virosa, i les cicutes aquàtiques en general, i Conium maculatum es poden distingir per característiques morfològiques, on Conium maculatum té una única tija d'arrel amb taques porpres i les plantes del gènere Cicuta tenen sistemes d'arrels ramificades amb túbuls i absència de les taques porpres. També es diferencien pels seus efectes tòxics: Les del gènere Cicuta causen convulsions i estats epilèptics, mentre que l'espècie Conium maculatum causa paràlisi muscular i respiratòria.[5]
A Espanya, aquesta espècie figura en la llista de plantes de venda regulada.[6]
- ↑ «Tropicos | Name - Cicuta virosa L.». [Consulta: 31 maig 2021].
- ↑ Hong, Mun Gi; Nam, Bo Eun; Kim, Jae Geun «Phragmites australis makes valuable floating mat biotopes under oligotrophic conditions» (en anglès). Landscape and Ecological Engineering, 17, 2, 2021-04-XX, pàg. 109–118. DOI: 10.1007/s11355-020-00440-9. ISSN: 1860-1871.
- ↑ Berger, Martin; Chen, Yong; Bampali, Konstantina; Ernst, Margot; Maulide, Nuno «Expeditious synthesis of polyacetylenic water hemlock toxins and their effects on the major GABA A receptor isoform» (en anglès). Chemical Communications, 54, 16, 2018, pàg. 2008–2011. DOI: 10.1039/C7CC09801D. ISSN: 1359-7345.
- ↑ Strauß, Ulf; Wittstock, Ute; Schubert, Rudolf; Teuscher, Eberhard; Jung, Stefan «Cicutoxin fromCicuta virosa— A New and Potent Potassium Channel Blocker in T Lymphocytes» (en anglès). Biochemical and Biophysical Research Communications, 219, 2, 1996-02-XX, pàg. 332–336. DOI: 10.1006/bbrc.1996.0233.
- ↑ Schep, Leo J.; Slaughter, Robin J.; Becket, Gordon; Beasley, D. Michael G. «Poisoning due to water hemlock» (en anglès). Clinical Toxicology, 47, 4, 2009-04-XX, pàg. 270–278. DOI: 10.1080/15563650902904332. ISSN: 1556-3650.
- ↑ «BOE.es - BOE-A-2004-2225 Orden SCO/190/2004, de 28 de enero, por la que se establece la lista de plantas cuya venta al público queda prohibida o restringida por razón de su toxicidad.». [Consulta: 31 maig 2021].