Cinema novo

El cinema novo fou un moviment de la història del cinema del Brasil al qual pertanyeren una sèrie de directors de cinema brasilers dels anys 50 i 60 del segle xx compromesos amb l'època.[1]

El lema era Una càmera a la mà i una idea al cap, i hi havia influït tant el neorealisme italià com la Nouvelle vague francesa. Els principals membres del cinema novo foren Glauber Rocha, Nelson Pereira dos Santos, Carlos Diegues i Joaquim Pedro de Andrade. Més endavant s'hi uniren directors com Walter Lima Júnior i Ruy Guerra. El cinema tractava la realitat social del país, el seu passat històric i la pobresa, tant a les grans ciutats com al despoblat nord-est brasiler.[2]

La seva influència arriba fins al cinema brasiler més recent, i és notable en pel·lícules com Central do Brasil, de Walter Salles (1998) o Cidade de Deus, de Fernando Meirelles (2002).[3]

  1. «Cinema Novo». Gran Enciclopèdia Catalana. Arxivat de l'original el 2024-02-05. [Consulta: 5 febrer 2024].
  2. «Cinema Novo: “uma câmera na mão e uma ideia na cabeça”» (en portuguès brasiler). Instituto de Cinema. Arxivat de l'original el 2023-11-18. [Consulta: 5 febrer 2024].
  3. Bentes, Ivana «Sertões e favelas no cinema brasileiro contemporâneo: estética e cosmética da fome» (en portuguès brasiler). Alceu. Departamento de Comunicação Social da PUC-Rio, vol. 8, núm.15, 7-2007. Arxivat de l'original el 2024-02-05. ISSN: 2175-7402 [Consulta: 5 febrer 2024].

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne