Cinema veritat

El cinema veritat^[a] (o cinéma vérité) és un estil de cinema que va començar com una reacció europea cap al sistema clàssic de fer pel·lícules. El seu creador fou el cineasta francès Jean Rouch, que es va inspirar en la teoria del cinema ull, de Dziga Vértov, i que estava enormement influenciat pels films documentalistes de Robert Flaherty.

El cinema veritat té molt a veure amb el cinema documental, però també deu gran part de les seves característiques als avenços en el camp tecnològic i l'aparició d'equips de filmació més petits i manejables, en 16 mm. i 8 mm., que permeten l'obtenció conjunta d'imatge i so sobre banda magnètica.^[1] En aquesta època (anys 50 i 60) les càmeres eren suficientment petites per poder ser transportades a qualsevol lloc i tan silencioses que un so natural es podia gravar al mateix temps que les imatges.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.