Cinina

El terme cinina s'utilitza per descriure un grup d'estructures polipeptídiques endògenes animals que actuen localment per induir vasodilatació i contracció de la musculatura llisa,[1] esdevenint part del que es coneix com a pèptids vasoactius, que alhora formen part dels anomenats mediadors de la inflamació.

Es formen partir dels cininògens presents en el plasma per mitjà d'una proteasa específica anomenada cal·licreïna.[2][3][4]

La cinina més coneguda i estudiada és la bradicinina, que juntament amb la cal·licreïna i altres cinines formen part dels anomenats autacoides.[5]

En botànica el terme cinina era utilitzat per referir-se a un grup d'hormones vegetals que endarrereixen l'envelliment cel·lular. Per evitar confusions, aquestes van passar a dir-se citocinines.[6]

  1. «Diccionari d'immunologia del TermCat». Arxivat de l'original el 2008-05-14. [Consulta: 23 març 2008].
  2. Via de síntesi de les cinines[Enllaç no actiu]
  3. Online Medical Dictionary Arxivat 2007-09-12 a Wayback Machine. (anglès)
  4. Jagdish N Sharma. Recent Developments in the Regulation of Kinins. Springer, 2014. DOI 10.1007/978-3-319-06683-7. ISBN 978-3-319-06682-0. 
  5. Autacoides[Enllaç no actiu]
  6. Galuszka P, Spíchal L, Kopečný D, Tarkowski P, Frébortová J, Šebela M, Frébort I. Metabolism of plant hormones cytokinins and their function in signaling, cell differentiation and plant development. 34. Studies in Natural Products Chemistry, 2008. DOI 10.1016/S1572-5995(08)80028-2. ISBN 978-0-444-53180-3. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne