Circuit lineal

Un circuit lineal és un circuit electrònic que obeeix al principi de superposició. Això vol dir que la sortida del circuit F(x) quan s'aplica una combinació lineal de senyals ax₁(t) + bx₂(t) és igual a la combinació lineal de les sortides a causa dels senyals x₁(t) i x₂(t) aplicats per separat:${\displaystyle F(ax_{1}+bx_{2})=aF(x_{1})+bF(x_{2})\,}$S'anomena circuit lineal perquè la tensió i el corrent de sortida d'aquest circuit són funcions lineals de la seva tensió i corrent d'entrada.^[1][2][3] Aquest tipus de linealitat no és la mateixa que la dels gràfics de línia recta.

En el cas comú d'un circuit en què els valors dels components són constants i no canvien amb el temps, una definició alternativa de linealitat és que quan s'aplica una tensió d'entrada sinusoïdal o un corrent de freqüència f, qualsevol sortida en estat estacionari del circuit (el corrent a través de qualsevol component, o la tensió entre dos punts qualsevol) també és sinusoïdal amb freqüència f.^[4][5] Un circuit lineal amb valors de components constants s'anomena lineal invariant en el temps (LTI).

De manera informal, un circuit lineal és aquell en què els valors dels components electrònics (com la resistència, la capacitat, la inductància, el guany, etc.) no canvien amb el nivell de tensió o corrent del circuit. Els circuits lineals són importants perquè poden amplificar i processar senyals electrònics sense distorsió. Un exemple de dispositiu electrònic que utilitza circuits lineals és un sistema de so.