Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | CCNY | ||||
Tipus | institució educativa universitària institució educativa pública dels Estats Units | ||||
Història | |||||
Creació | 1847 | ||||
Fundador | Townsend Harris | ||||
Activitat | |||||
Membre de | Association of Public and Land-grant Universities Community College Consortium for Open Educational Resources (en) | ||||
Nombre d'estudiants | 15.402 | ||||
Personal acadèmic | 581 (temps complet) 914 (temps parcial) | ||||
Personal administratiu | 401 | ||||
Estudiants | 16.161 | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu |
| ||||
Presidència | Vincent Boudreau | ||||
Treballadors | 2.578 (2020) | ||||
Entitat matriu | Universitat de la Ciutat de Nova York | ||||
Filial | |||||
Propietari de | |||||
Indicador econòmic | |||||
Dotació financera | 264.608.948 $[1] | ||||
Lloc web | ccny.cuny.edu | ||||
El City College de la Universitat de la Ciutat de Nova York (més comunament conegut com el City College de Nova York, o simplement el City College o CCNY, és una universitat superior de la Universitat de la Ciutat de Nova York (CUNY) a Nova York. Situat en un turó amb vistes a Harlem, el seu campus ocupa 14 hectàrees que s'estenen per l'Avinguda Convent entre els carres 130 i 141.[2] Va ser dissenyada per l'arquitecte George B. Post, i molts dels seus edificis han aconseguit l'estatus de fita. Afectuosament coneguda com el "Harvard del proletariat",[3] la universitat ha graduat a més guanyadors del Premi Nobel que cap altra universitat pública dels Estats Units. Entre aquests 10 antics alumnes, el més recent és John O'Keefe, que va ser Premi Nobel de Medicina el 2014.[4][5]
Fundat el 1847, el City College va ser la primera institució pública i gratuïta d'educació superior dels Estats Units. És la més antiga de les 24 institucions d'educació superior de la Universitat de la Ciutat de Nova York,[6] i es considera la seva universitat insígnia.[7] Altres fets destacables del City College que van ajudar a donar forma a la cultura de l'educació superior als Estats Units inclouen el primer govern de estudiants de la nació (Senat Acadèmic, 1867),[3] la primera fraternitat nacional que va acceptar membres sense tenir en compte religió, raça, color o credo (Delta Sigma Phi, 1899),[8] el primer curs nocturn que concedia el grau (Escola d'Educació, 1907), i, amb l'objectiu d'integrar racialment els dormitoris de la universitat, "la primera vaga general en una institució municipal d'educació superior", dirigida pels estudiants (1945).[9]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades GoodmanNYT1984