La Ciutadella de Damasc és una fortalesa medieval que es troba a la capital de Síria. Forma part de l'antiga Damasc i està catalogada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La fortificació, la va construir el general turcman Atsiz Ibn Abaq l'any 1076; és possible, però, que ja hi existís una ciutadella d'època hel·lenística o romana, però no hi ha cap evidència arqueològica d'aquesta hipòtesi. Després de l'execució d'Ibn Abaq, l'edifici fou conclòs pel seljúcida Tétuix I. Després, els emirs de les dinasties Bourid i Zengid hi afegiren més estructures. Durant aquest període, la ciutadella i la ciutat de Damasc foren assetjades pels croats; també, però, pels exèrcits musulmans. El 1174, el soldà aiúbidaSaladí prengué possessió de la ciutadella, hi va establir la residència i en modificà les defenses. El germà i successor de Saladí, Al Adel, va reconstruir totalment la ciutadella entre el 1203 i el 1216 com a resposta al desenvolupament del trabuquet de contrapès com a màquina de setge. Després de la seua mort, hi hagué lluites de poder entre els prínceps aiúbides rivals, i tot i que Damasc canvià de governant sovint, la ciutadella fou capturada només una vegada, el 1239. La fortalesa va romandre sota el control dels aiúbides fins a l'arribada dels mongols i del general Kitbuqa, que capturaren Damasc el 1260, i van decidir desmantellar-ne la ciutadella. Després de la derrota mongola el mateix any contra els mamelucs, Damasc va caure sota el domini mameluc. Llevat de breus períodes al 1300 i especialment al 1401, quan els mongols van aconseguir prendre Damasc, els mamelucs mantingueren la ciutadella fins al 1516. Aquesta data marca la conquesta de Síria per l'Imperi otomà. Damasc va caure sense lluitar i a partir del segle XVII, la ciutadella fou un lloc d'acantonament per als geníssers, unitats d'elit de la infanteria otomana. La ciutadella va perdre importància al segle XIX, i el seu darrer ús militar data del 1925, quan l'artilleria francesa bombardejà la ciutat vella des de la fortalesa per reprimir els aldarulls sorgits durant la Gran Revolta de Síria contra el règim del Mandat francés a Síria i el Líban. La ciutadella continuà servint de guarnició i presó fins al 1986, quan hi començaren les excavacions i les restauracions. L'any 2011, la recerca arqueològica encara estava en marxa. La ciutadella es troba a l'angle nord-oest de les muralles, entre Bab al-Faradis i Bab al-Jabiya. L'edifici té una forma més o menys rectangular protegida per torres unides per murs que tanquen una zona de 230 m de llarg per 150 m d'amplada. La fortificació estava protegida per 14 torres massives, de les quals només en resten 12. La ciutadella té portals a les façanes nord, est i oest. La major part d'aquest monument es remunta al període aiúbida, però algunes estructures més antigues daten del període seljúcida. Les obres de reparació o reconstrucció pels setges i terratrèmols, les feren els mamelucs i otomans.
