Ciutat sostenible

La ciutat sostenible, la ciutat ecològica o la ciutat verda és una ciutat dissenyada tenint en compte l'impacte social, econòmic i ambiental (comunament conegut com el triple resultat final) i un hàbitat resilient per a les poblacions existents, sense comprometre la capacitat de les generacions futures de experimentar el mateix.^[1] L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 11 de les Nacions Unides defineix les ciutats sostenibles com aquelles que es dediquen a assolir la sostenibilitat verda, la sostenibilitat social i la sostenibilitat econòmica. Es comprometen a fer-ho oferint oportunitats per a tothom a través d'un disseny centrat en la inclusió i mantenint un creixement econòmic sostenible. L'objectiu també inclou minimitzar les aportacions necessàries d'energia, aigua i aliments, i reduir dràsticament els residus, la producció de calor, la contaminació de l'aire: CO2, metà i la contaminació de l'aigua.^[2] Richard Register, un artista visual, va encunyar per primera vegada el terme ecocity al seu llibre de 1987 Ecocity Berkeley: Building Cities for a Healthy Future, on ofereix solucions innovadores de planificació urbana que funcionarien a qualsevol lloc.^[3] Altres figures destacades que van imaginar ciutats sostenibles són l'arquitecte Paul F Downton, que més tard va fundar l'empresa Ecopolis Pty Ltd, així com els autors Timothy Beatley i Steffen Lehmann, que han escrit molt sobre el tema. El camp de l'ecologia industrial s'utilitza de vegades en la planificació d'aquestes ciutats.

El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient assenyala que la majoria de les ciutats d'avui estan lluitant amb la degradació ambiental, la congestió del trànsit, les infraestructures urbanes inadequades, a més de la manca de serveis bàsics, com ara el subministrament d'aigua, el sanejament i la gestió de residus. Una ciutat sostenible ha de promoure el creixement econòmic i satisfer les necessitats bàsiques dels seus habitants, alhora que crea condicions de vida sostenibles per a tothom.^[4] Idealment, una ciutat sostenible és aquella que crea una forma de vida duradora en els quatre àmbits de l'ecologia, l'economia, la política i la cultura. El Banc Europeu d'Inversions està ajudant les ciutats en el desenvolupament d'estratègies a llarg termini en camps com ara el transport renovable, l'eficiència energètica, l'habitatge sostenible, l'educació i la salut. El Banc Europeu d'Inversions ha invertit més de 150.000 milions d'euros en la millora de les ciutats durant els últims vuit anys.^[5][6]

Les ciutats ocupen només el 3 per cent de la terra de la Terra, però representen entre el 60 i el 80 per cent del consum d'energia i almenys el 70 per cent de les emissions de carboni. Així, la creació de ciutats segures, resilients i sostenibles és una de les principals prioritats dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.^[7] L'Ajuntament d'Adelaide afirma que les ciutats socialment sostenibles han de ser equitatives, diverses, connectades, democràtiques i oferir una bona qualitat de vida.^[8] Les prioritats d'una ciutat sostenible inclouen la capacitat d'alimentar-se amb una dependència sostenible de l'entorn natural que l'envolta i la capacitat d'alimentar-se amb fonts d'energia renovables, alhora que es crea la petjada ecològica més petita concebible i la menor quantitat de contaminació possible. Tot això s'ha d'aconseguir mitjançant un ús eficient del sòl, compostant matèria orgànica, reciclant materials usats i/o convertint els residus en energia. La idea és que aquestes aportacions comportaran una disminució de l'impacte de la ciutat sobre el canvi climàtic.

Actualment, s'estima que el 55% del món viu a zones urbanes i les Nacions Unides estimen que l'any 2050 aquesta xifra augmentarà fins al 70%.^[9] L'any 2050, podria haver-hi prop de 2.500 milions de persones més vivint a les ciutats urbanes, possiblement dificultant la creació de comunitats més sostenibles.^[10] Aquestes grans comunitats ofereixen reptes i oportunitats per als desenvolupadors conscients del medi ambient. Hi ha diferents avantatges a l'hora de definir i treballar per assolir els objectius de les ciutats sostenibles. Els humans prosperen en espais urbans que fomenten les connexions socials. Richard Florida, teòric dels estudis urbans, se centra en l'impacte social de les ciutats sostenibles i afirma que les ciutats necessiten més que un clima empresarial competitiu; haurien de promoure un gran clima de gent que agradi a persones i famílies de tot tipus. Per això, un canvi cap a una vida urbana més densa proporcionaria una sortida per a la interacció social i les condicions en què els humans poden prosperar. Aquest tipus d'espais urbans també afavoririen l'ús del transport públic, la circulació a peu i la bicicleta, cosa que beneficiaria la salut dels ciutadans i el medi ambient.^[11][12]