Back دمشق القديمة Arabic Ancient City of Damascus DAG Altstadt von Damaskus German Old city of Damascus English Ciudad vieja de Damasco Spanish شهر باستانی دمشق Persian Damascus Tsetse Kurow FAT Ancienne ville de Damas French Cidade vella de Damasco Galician Ancient City of Damascus GUR
| ||||
| Tipus | centre històric  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Damasc (Síria) | |||
| ||||
| Format per | ||||
| Característiques | ||||
| Superfície | 86 ha Patrimoni de la Humanitat: 86,12 ha zona tampó: 42,6013 ha | |||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Països àrabs | |||
| Data | 1979 (3a Sessió), Criteris PH: (i), (ii), (iii), (iv) i (vi) | |||
| Extensió lloc Patrimoni de la Humanitat | 2011 | |||
| En perill | 2013 | |||
| Identificador | 20 | |||
| Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Mesquita dels Omeies | ||||
| Tipus | → Països àrabs | |||
| Data | ? | |||
| Història | ||||
| Cronologia | ||||
| 2013- | llista del Patrimoni de la Humanitat en perill | |||
| 2011 | extensió lloc Patrimoni de la Humanitat | |||
La ciutat vella de Damasc conté nombrosos jaciments arqueològics, entre aquests algunes mesquites històriques. Moltes cultures hi han deixat la seua petjada, especialment la romana i la islàmica. El 1979, el centre històric de la ciutat, envoltat de muralles de l'època romana, fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El 20 de juny de 2013, la Unesco va incloure tots els llocs sirians en la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill per alertar sobre els riscos als quals s'estan exposant a causa de la Guerra Civil síria.[1]
La ciutat antiga de Damasc ocupa una superfície de 135 hectàrees i estava encerclada per una muralla romana, de la qual perduren els costats nord i est i part del costat sud. Se'n conserven vuit portes, de les quals la més antiga, Bab Sharqi, es remunta al període romà. En el sentit de les agulles del rellotge, començant pel nord, són:
- Bab al-Faraj (Porta de l'Alliberament)
- Bab al-Faradis (Porta del Paradís)
- Bab al-Salam (Porta de la Pau), com les dues anteriors, al costat nord de la muralla
- Bab Tuma (Porta de Sant Tomàs), a la cantonada nord-est
- Bab Sharqi (Porta de l'Est)
- Bab Kisan, al sud-est, per on, segons la tradició, sant Pau va fugir de Damasc, baixant de les muralles en un cistell; en aquesta porta, hui tancada, hi ha una capella que recorda aquest fet
- Al-Bab as-Saghir (la Porta Petita), al costat sud
- Bab al-Jabiya (Porta d'al-Jabiya), al sud-oest, a l'entrada del soc Midhat Pasha.
Tot i que la ciutat encara conserva vestigis romans, la major part dels 125 edificis i monuments inclosos en la declaració de la Unesco corresponen a l'art islàmic.
En primer lloc, destaca la mesquita dels Omeies, construïda al segle viii (cap a 705), un dels llocs sants de l'Islam. L'immens pati de 122 metres de llarg, entapissat amb pisa que pertangué a un monument romà, ofereix diverses exquisides decoracions. Entre aquestes, la del tresor, una construcció que s'alça sobre columnes i que s'utilitzava per a emmagatzemar l'or de l'estat.
La sala d'oració de la mesquita conté una tomba, la de Joan Baptista, cas excepcional en l'Islam i vestigi de l'antiga basílica de Sant Joan Baptista.
Segons la tradició local, el minaret més alt de la mesquita, anomenat minaret de Jesús, marca el lloc on aquest "tornarà a la terra el dia del Judici final".
A dos-cents metres de la Gran Mesquita hi ha un exemple de riquíssima arquitectura de disseny arabootomà: el palau d'Azm, del segle xviii. Hui és un museu d'art i tradicions i exposa, en diverses sales, maniquins que il·lustren la vida quotidiana d'aquesta residència que va pertànyer al governador de Damasc.
La Via Recta fou en l'origen el decumanus de la Damasc romana. S'estenia al llarg de 1.500 metres. Hui correspon al carrer Bab Sharqi i al soc cobert Midhat Pasha, un dels més importants de Damasc. El carrer Bab Sharqi, ple de botiguetes, condueix al vell barri cristià de Bab Tuma. Al final del carrer es troba la Casa d'Ananies, una capella subterrània que fou antigament un celler.
La ciutat vella està sembrada de mesquites –en tot Damasc n'hi ha prop de 700- de molt diverses èpoques.
- ↑ «Los seis sitios del Patrimonio Mundial de Siria ingresan en la Lista del Patrimonio en Peligro». Unesco.org, 20-06-2013. [Consulta: 27 juliol 2014].