Clameur de haro

El clameur de haro és el terme que s'usa per designar una antiga acció jurisdiccional d'origen medieval que consisteix en el fet que qui creu estar patint un perjudici en un moment donat crida «Haro!» per demandar justícia i demanar ajut dels testimonis. Una vegada que la persona dona el crit i compleix d'altres formalitats davant de tercers, l'acusat de causar-li mal ha de cessar l'activitat objectada fins que el cas sigui vist davant la justícia. D'origen normand, el seu ús persisteix a les Illes del Canal de la Mànega (pertanyents a la Corona britànica), encara que es restringeix a assumptes relacionats amb terrenys. Aquest tipus de procediment també es va portar a terme més o menys comunament a la Gascunya medieval: amb aleshores el crit «Biafore».^[1]