Claude Piron

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Claude Piron

Claude Piron, en un congrés esperantista a Boulogne-sur-Mer, 2005
Biografia
Naixement	26 febrer 1931 Namur (Bèlgica)
Mort	22 gener 2008 (76 anys) Gland (Suïssa)
Rector del Internacia Kongresa Universitato
Dades personals
Activitat
Camp de treball	Esperanto i psicologia
Ocupació	traductor, psicòleg, escriptor de no-ficció, esperantista, assagista, poeta, esperantòleg
Ocupador	Organització Mundial de la Salut Universitat de Ginebra
Moviment	Moviment esperanto
Nom de ploma	Johan Valano Johán Valano
Premis
(1998)  OSIEK award (en)  membre honorari de l'Associació Universal d'Esperanto  Fine Arts Competitions of UEA (en)
Veu: Claude Piron (esperanto)
Lloc web	claudepiron.free.fr

Claude Piron (Namur, Bèlgica, 1931 - Gland, Suïssa, 22 de gener de 2008) fou un psicòleg suís nascut a Bèlgica, molt interessat per les llengües. Diplomat amb títol de l'Escola d'Intèrprets de la Universitat de Ginebra), va ser traductor a l'ONU de xinès, d'anglès, de rus i d'espanyol. Després d'haver deixat les Nacions Unides, treballà per a l'Organització Mundial de la Salut, entre altres a l'Àfrica i a l'Àsia. El 1968 comença a practicar la psicoteràpia, fins a la seva mort, al seu gabinet de Gland (Suïssa), ocupant-se sobretot de la supervisió de joves psicòlegs. Va donar classes a la Facultat de Psicologia i de les Ciències de l'Educació de la Universitat de Ginebra de 1973 a 1994.

Claude Piron va aprendre l'esperanto en la seva infantesa. Va utilitzar aquesta llengua en nombrosos països, incloent-hi el Japó, la Xina, l'Uzbekistan, diversos països de l'Àfrica i de l'Amèrica Llatina, i l'ensenyà a la universitat de San Francisco (San Francisco State University, Humanities, 1981 i 1983). Ha estat membre de l'Acadèmia d'Esperanto. És membre honorari de l'Associació Mundial d'Esperanto i membre de l'Associació d'Escriptors en Esperanto. Publicà nombrosos articles en esperanto, en francès i en anglès en l'àmbit de la psicologia, de la comunicació intercultural, de les llengües en general i de l'esperanto en particular. La seva obra en esperanto comprèn una dotzena de novel·les, nombrosos contes, un recull de poemes i un casset de cançons (traduccions) sota el pseudònim Johan Valano (i Johan Balano per a una obra eròtica), en francès algunes obres sobre assumptes psicològics, així com un assaig sobre la comunicació lingüística : Le défi des langues - Du gâchis au bon sens [El Desafiament de les llengües - De l'embolic al bon sentit] (París: L'Harmattan, 2a edició 2001).