Claude Bernard (Saint-Julioen, Roine, 12 de juliol del 1813 - París, 10 de febrer del 1878),[1] fou un metge i fisiòleg francès, conegut per la descripció de la síndrome de Claude Bernard-Horner. Se'l considera el creador de la medicina experimental.[2][3][4][5]
L'historiador I. Bernard Cohen de la Universitat Harvard va anomenar Bernard "un dels més grans de tots els homes de ciència".[6] Va originar el terme milieu intérieur, i el concepte associat d'homeòstasi (aquest darrer terme encunyat per Walter Cannon).
- ↑ Asimov, Isaac. «Bernard, Claude». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 306. ISBN 8429270043.
- ↑ «Claude Bernard Facts & Biography | Famous Biologists» (en anglès americà), 25-06-2013. [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ «Claude Bernard | French scientist» (en anglès). [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ «Claude Bernard - Biography, Facts and Pictures» (en anglès americà). [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ «Claude Bernard | Encyclopedia.com». [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ Cohen, I. Bernard, "Foreword", in the Dover edition (1957) of: Bernard, Claude, An Introduction to the Study of Experimental Medicine (originally published in 1865; first English translation by Henry Copley Greene, published by Macmillan & Co., Ltd., 1927).