Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 maig 1946 ![]() Nova York ![]() |
Formació | Universitat de Chicago - Philosophiæ doctor (–1972) Universitat Cornell ![]() |
Director de tesi | Robert Fogel, Alfred E. Kahn i Gary Becker ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Economia, història econòmica, història de l'educació i mercat laboral ![]() |
Ocupació | economista, professora d'universitat ![]() |
Ocupador | Universitat Harvard National Bureau of Economic Research ![]() |
Membre de | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Robert Whaples, Cecilia Rouse, Leah Platt Boustan, Crystal S. Yang, Daniel Keath Fetter i Martin Jay Eisenberg ![]() |
Premis | |
| |
![]() ![]() |
Claudia Dale Goldin (Nova York, 14 de maig de 1946), més coneguda com a Claudia Goldin, és una economista i acadèmica estatunidenca, professora d'economia de la Universitat Harvard.[1]
Goldin va ser presidenta de l'Associació estatunidenca d'economia durant l'any acadèmic 2013-2014. El 1990, es va convertir en la primera dona amb tenure del departament d'Economia de la Universitat Harvard. La seva recerca inclou temes com la història econòmica, economia laboral, desigualtat, educació i bretxa de gènere. És membre Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.[2]
El 2023, va ser guardonada amb el premi Nobel d'Economia (premi del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel).[3] Va ser la tercera dona a rebre aquest premi i la primera a rebre'l en solitari.[4][1] Goldin va demostrar que la desigualtat laboral no es redueix a mesura que l'economia creix, sinó que evoluciona de manera irregular en funció de múltiples factors.[5] El mateix any va formar part de la llista de les 100 dones més inspiradores per la BBC.[6]