Biografia | |||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 28 febrer 1963 (61 anys) Uboldo (Itàlia) | ||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||
Ocupació | ciclista | ||||||||||||||||||||||
Nacionalitat esportiva | Itàlia | ||||||||||||||||||||||
Esport | ciclisme de competició | ||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
Participà en | |||||||||||||||||||||||
1997 | Classificació UCI 1997 (83è) | ||||||||||||||||||||||
1996 | Classificació UCI 1996 (72è) | ||||||||||||||||||||||
1995 | Classificació UCI 1995 (6è) | ||||||||||||||||||||||
1994 | Classificació UCI 1994 (3r) | ||||||||||||||||||||||
1994 | Copa del Món de ciclisme de 1994 (4t) | ||||||||||||||||||||||
1993 | Copa del Món de ciclisme de 1993 (5è) | ||||||||||||||||||||||
1993 | Classificació UCI 1993 (4t) | ||||||||||||||||||||||
1992 | Classificació UCI 1992 (3r) | ||||||||||||||||||||||
1992 | Copa del Món de ciclisme de 1992 (7è) | ||||||||||||||||||||||
1991 | Classificació UCI 1991 (3r) | ||||||||||||||||||||||
1990 | Classificació UCI 1990 (2n) | ||||||||||||||||||||||
1990 | Copa del Món de ciclisme de 1990 (6è) | ||||||||||||||||||||||
1989 | Classificació UCI 1989 (35è) | ||||||||||||||||||||||
Tour de França |
Medaller | |||
---|---|---|---|
Ciclisme | |||
Campionat del Món | |||
Agrigento 1994 | ruta |
Claudio Chiappucci (Uboldo, 28 de febrer de 1963), anomenat El diable, va ser un ciclista italià, que fou professional entre 1985 i 1999.[1]
Especialista en la muntanya, va tenir la mala sort que la seva vida esportiva coincidís amb l'època d'esplendor de Miguel Indurain. Va destacar pels seus constants atacs i per les seves llargues escapades en les Grans Voltes. Es va donar a conèixer per al gran públic en el Tour de França de 1990, gràcies a una gran escapada en la qual guanyà molts minuts i que li va permetre aconseguir el mallot groc. Aquest mallot el va perdre en la darrera contrarellotge en favor de Greg Lemond, vencedor final de la cursa. Amb la seva segona posició es convertia en el primer italià a trepitjar el podi del Tour des que Felice Gimondi ho aconseguís el 1972.[2]
No va guanyar mai cap de les grans voltes, però amb tot, va deixar la seva empremta en la història del ciclisme, amb gestes com la de la 12a etapa del Tour de França 1992, una etapa d'alta muntanya amb final a Sestriere, de més de 200 km i en la qual es va escapar en els primers compassos de la carrera.[3]