Clergues Regulars Menors

Clergues Regulars Menors

Emblema de l'orde, amb Crist ressucistat i les sigles de l'orde i el lema
Tipus	Orde de clergues regulars
Nom oficial	Orde dels Clergues Regulars Menors
Nom oficial llatí	Ordo Clericorum Regularium Minorium
Sigles	C.R.M.
Altres noms	Orde de Caracciolo, "caracciolos" o "caracciolins", Pares d'Adorno
Hàbit	De clergue, negre, amb mànigues més amples i corretja negra (abans, bonet)
Lema	Ad maiorem resurgentis gloriam (Per la major glòria del Resorgent (Ressuscitat))
Objectiu	Santificació de la vida dels clergues, mitjançant la pregària i l'adoració del Santíssim Sagrament; educació dels joves
Fundació	1588, Villa Santa Maria (Abruzzi) per Sant Francesc Caracciolo, Giovanni Agostino Adorno, Fabrizio Caracciolo
Aprovat per	Sixt V, en 1 de juliol de 1588
Regla	1588, pels tres fundadors, sobre la de Sant Agustí
Constitucions	1612, per Fabrizio Caracciolo, aprovades per Pau V el 8 d'octubre
Primera fundació	Santa Maria Maggiore de Nàpols, 1592
Fundacions destacades	San Lorenzo in Lucina (Roma, casa general de l'orde de 1606 a 1906), Espíritu Santo (Madrid, 1599)
Fundacions a terres de parla catalana	Esperit Sant (Barcelona, 1685; 1720, convent de Sant Sebastià, desaparegut en 1835), Col·legi de Pius V (València)
Lloc web	padricaracciolini.org…

Els Clergues Regulars Menors (en llatí Ordo Clericorum Regularium Minorium) són un institut religiós masculí de dret pontifici fundat en 1563 com a orde de clergues regulars, en la línia dels altres que es venien fundant durant la Contrareforma per difondre les posicions doctrinals, espirituals i de disciplina de la Santa Seu. L'objectiu és santificar-ne la vida dels membres imitant en llurs vides el misteri pasqual de Crist.

Els seus membres són coneguts també com a Caracciolins o Pares d'Adorno i fan servir les sigles C.R.M.