Clorargirita | |
---|---|
Clorargirita sobre iodargirita, de Broken Hill, Austràlia | |
Fórmula química | AgCl |
Epònim | clor i argent |
Classificació | |
Categoria | halurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 3.AA.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 3.AA.15 |
Nickel-Strunz 8a ed. | III/A.02 |
Dana | 9.1.4.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | cúbic |
Color | incolora, gris, groguenca, negre |
Macles | {111} |
Exfoliació | no en té |
Fractura | irregular |
Tenacitat | sèctil |
Duresa (Mohs) | 2,5 |
Lluïssor | resinosa, adamantina, mat |
Color de la ratlla | blanca, brillant |
Diafanitat | transparent, translúcida |
Densitat | mesurada: 5,556 g/cm³ calculada: 5.57 g/cm³ |
Birefringència | δ = 0,000 |
Solubilitat | en amoníac |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1962 s.p. |
Símbol | Cag |
Referències | [1][2] |
La clorargirita és un mineral de la classe dels halurs que pertany i dona nom al grup de la clorargirita.[3] Fou descrita per primer cop el 1565, a partir d'un exemplar trobat al districte de Marienberg a les Muntanyes Metal·líferes d'Alemanya, i el seu nom fa al·lusió a la composició química de clorur i argent. També va ser coneguda amb els noms cerargirita, ostwaldita, argiroceratita o plata còrnia.