Back PVC Afrikaans بولي كلوريد الفاينيل Arabic Policloruro de vinilu AST Polivinil xlorid Azerbaijani پولی وینیل کولوراید AZB Поливинилхлорид Bulgarian পলিভিনাইল ক্লোরাইড Bengali/Bangla Polivinil-hlorid BS پۆلیڤینیل کلۆرید CKB Polyvinylchlorid Czech
| Substància química | tipus de polímer  |
|---|---|
| Nom curt | PVC i ПВХ |
| Estructura química | |
 | |
| Propietat | |
| Densitat | 1,39 g/cm³ (a 20 ℃, sòlid) |
| Punt de fusió | 200 ℃ |
El clorur de polivinil o PVC (de l'anglès polyvinyl chloride) és una resina sintètica obtinguda per polimerització del clorur de vinil.
Un dels seus usos més coneguts és el de matèria primera per a fabricar els discos de música i de so en general, principalment durant els anys 50, 60, 70 i 80 del segle xx, coneguts per aquest motiu com a "discs de vinil" o, simplement, vinils.
Avui en dia, més del 50% del PVC fabricat mundialment s'utilitza en construcció.[1] Com a tal, el PVC és barat, durable, i fàcil d'utilitzar. Durant molts anys el PVC ha anat substituint els materials de construcció tradicionals com la fusta, el ciment i els metalls. El PVC és reciclable, i com a tal s'identifica amb el codi "3".
- ↑ «El PVC en la construcción» (en castellà). Asociación Argentina del PVC. [Consulta: 21∕8∕2011].[Enllaç no actiu]