 | |
| Característiques | |
|---|---|
| Altres noms | Coca de botifarra, coca d'embotit, coca de cansalada |
| Regió | Catalunya  |
| País d'origen | Pirineu català |
| On es menja | Pallars, Alt Urgell, Ripollès, Garrotxa i altres indrets de muntanya... |
| Gastronomia | Cuina dels Països Catalans |
| Detalls | |
| Tipus | coca |
| Forma | Normalment individual, plana i rectangular |
| Ingredients principals | Pasta fullada i cansalada |
La coca de llardons és una coca dolça típica de gran part del Pirineu català.[1] Es fa a base d'ous, sucre, farina, llardons i pinyons, que tradicionalment es menja a l'època de carnestoltes –a partir del Dijous Gras o Dijous Llarder– i que ajuda a encarar el període de dejuni de la quaresma.[2]
Abans, de coques de llardons només se'n trobaven els dies previs a la Quaresma, sobretot a partir del Dijous Gras, dies de plats greixosos i d'excessos gastronòmics. Però avui se’n troben tot l'any i formen part de la gran varietat de dolços de les festivitats populars més viscudes, com ara Sant Joan o Sant Pere. Les coques de llardons solen anar acompanyades de vi dolç, moscatell, malvasia o cava.[2]
Comparteix amb la coca de xulla l'ús de cansalada, però en aquest cas, la coca és petita, plana i tapada, i la cansalada va dins. És gairebé una empanada, però més plana i té una altra massa. Té una textura més aviat seca gràcies a la massa de pasta de full, i és molt calorífica, la qual cosa explica el seu origen pirinenc.[2]
- ↑ Eliana Thibaut i Comalada, Les Coques Catalanes, Proa, Barcelona 1995 ISBN 84-8256-131-6
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Coca de llardons». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).