Codificador de veu

La codificació de veu és el procés que permet transformar un senyal de veu analògic (combinació de múltiples ones sonores) en un conjunt de dígits binaris o senyal digital. El seu objectiu principal és aconseguir una bona qualitat final del senyal digital utilitzant el menor nombre de bits possibles per a representar-lo. Prèviament a la mateixa codificació, el senyal ha passat pels dos primers blocs bàsics de qualsevol cadena de conversió analògica-digital, que són el mostratge i la quantificació.

El procés de codificació pot tenir diferents finalitats (transmissió, emmagatzematge, processat, etc.), i des de fa molt temps s'aplica en diferents camps de les telecomunicacions, com per exemple en telefonia (per cable, sense fils i mòbil), seguretat, criptografia, bústies de veu, contestadors, radiodifusió (DAB), televisió (HDTV), videoconferència, emmagatzematge (MD, DVD), entre d'altres.

En l'actualitat existeix una gran varietat de codificadors de veu, que aprofiten les característiques intrínseques del senyal de veu analògic per poder reduir la informació a transmetre sense que el senyal digital obtingut presenti diferències apreciables per l'oïda humana. Les característiques fonamentals del senyal de veu són la redundància, l'ample marge dinàmic i la no estacionarietat, de manera que els codificadors analitzen el senyal d'entrada, n'intenten eliminar o minimitzar les redundàncies, i codifiquen eficientment la part no redundant de manera perceptualment acceptable. Com a valor afegit al procés, la codificació de veu permet incorporar algorismes de xifrat per establir comunicacions privades segures o realitzar gravacions indesxifrables per a terceres persones.