Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 862,684 Da |
Trobat en el tàxon | |
Rol | vitamina i metabòlit primari |
Estructura química | |
Fórmula química | C₅₉H₉₀O₄ |
SMILES canònic | Model 2D CC1=C(C(=O)C(=C(C1=O)OC)OC)CC=C(C)CCC=C(C)CCC=C(C)CCC=C(C)CCC=C(C)CCC=C(C)CCC=C(C)CCC=C(C)CCC=C(C)CCC=C(C)C |
SMILES isomèric | |
Identificador InChI | Model 3D |
El coenzim Q10 o ubiquinona (2,3-dimetoxi-5-metil-6-decaprenil-1,4-benzoquinona) és un derivat de la quinona amb una llarga cadena isoprenoide. És una benzoquinona liposoluble. La porció benzoquinona del coenzim Q10 se sintetitza a partir de tirosina, mentre que la cadena d'isoprenoides se sintetitza a partir d'acetil-CoA a través de la ruta del mevalonat (aquesta ruta també s'utilitza en els primers passos de la biosíntesi de colesterol).[1]
Està present, principalment, en la membrana mitocondrial interna (MIM). L'orgànul que la conté, és doncs, el mitocondri. Tot i axí, la podem trobar en altres compartiments cel·lulars com en el reticle endoplasmàtic, els lisosomes, els peroxisomes i a nivell vesicular. A més, també la detectem en el plasma i en les plaquetes. Una curiositat del terme ubiquinona és el fet que se la denomina així per estar present (ubicada) en l'ésser viu i en totes les cèl·lules del cos humà. En la cèl·lula vegetal trobem la plastoquinona, continguda en els cloroplasts.[2] En els humans, on més abundant aquest Coenzim és en les cèl·lules cardíaques.
La Q es refereix al grup químic quinona, i el 10, al nombre de subunitats isoprenoides que té. En els mamífers, és la forma més habitual que adopta, és a dir, deu unitats d'isoprè(Q10). El nombre d'unitats d'isoprè de cinc carbonis en la Q depèn, doncs, de l'espècie. La Q10 pot rebre altres noms: ubiquinona, ubidecarenona, coenzim Q, i, a vegades, abreviada com CoQ10, CoQ, Q10, o Q (1).