Comandes catalanes de l'orde del Temple

L'orde religiosomilitar del Temple va néixer a Terra Santa a inicis del segle xii després que la Primera Croada hagués conquerit Síria i Palestina. L'any 1119, un petit grup de cavallers croats (nou segons la tradició) s'uniren en confraternitat per defensar la Basílica del Sant Sepulcre i acompanyar i protegir els pelegrins que arribaven a Terra Santa. Aquell grup, entre els quals hi havia Hug de Payens, creà un incipient orde militar, que l'any 1120 aprovà el concili de Nablus presidit pel rei Balduí i el Patriarca de Jerusalem. Balduí cedí als “Pobres cavallers de Crist” (aquest fou el seu nom) part del palau que tenia a l'Esplanada de Jerusalem al costat de la Mesquita d'Al-Aqsa.^[a] Hug de Payens, que el 1127 s'havia convertit en el primer mestre del Temple viatjà a Occident per a fer conèixer, l'any 1129 la nova milicia en que el concili de Troyes (França). Allí aconseguí que Roma reconegués oficialment el nou orde i li donés una regla inspirada, no redactada, per Sant Bernat.^[1]

L'orde del Temple s'organitzà segons una estructura piramidal religiosa fortament jerarquitzada. El vèrtex es trobava a Jerusalem, on hi havia la casa mare i el Mestre, que era la més alta jerarquia. En un segon nivell de dependència hi havia les províncies.^[b] Cada província estava regida per un mestre provincial. La darrera era la comanda o convent, on residien els frares de l'orde i altres membres adscrits. La comanda, que era el centre administratiu menor els permetia controlar de prop el patrimoni; per aquest motiu, procuraren que entre elles no hi hagués mes de trenta quilòmetres de distància. En general, les comandes eren granges o masos al rerepaís, palaus a les ciutats i castells a les fronteres. Passats els moments ofensius, aquests es convertiren també en centres d'explotació agrícola. Les comandes eren governades pels comanadors o preceptors.^[c]

Poc després de la seva fundació oficial (1129), petits grups de templers viatjaren arreu dels països de tota l'Europa Occidental on anaren a divulgar la seva causa, a fer proselitisme i a recaptar almoines; car per acomplir la seva tasca necessitaven tot l'ajut d'Occident. Portadors d'un gran prestigi, foren molt ben rebuts per part de tots els estaments religiosos i civils que els dotaren de tota mena de beneficis i privilegis. El Papa els acollí sota la seva protecció i els dotà de grans privilegis. Els magnats ─laics i eclesiàstics─, seguiren l'exemple papal. Com a professionals de la guerra participaren en totes les campanyes militars i defensa del llocs sants conquerits a l'Orient. Per la seva disciplina i professionalitat esdevingueren punta de llança i directors dels exèrcits croats.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.