Computadores de Harvard

Infotaula d'organitzacióComputadores de Harvard
lang=ca
Pickering i les seves computadores davant l'edifici C del Harvard College Observatory, el 13 de maig de 1913 Modifica el valor a Wikidata
Components
Anna Palmer Draper (1839 - Nova York, 1914). Astrophotographer (en) Tradueix

Williamina Fleming (Dundee, 15 maig 1857 - Boston, 21 maig 1911). Astrònoma

Anna Winlock (Cambridge, 15 setembre 1857 - Boston, 4 gener 1904). Astrònoma

Florence Cushman (Boston, 1860 - 1940). Astrònoma

Annie Jump Cannon (Dover, 11 desembre 1863 - Cambridge, 13 abril 1941). Astrònoma

Antonia Maury (Cold Spring, 21 març 1866 - Dobbs Ferry, 8 gener 1952). Astrònoma

Henrietta Swan Leavitt (Lancaster, 4 juliol 1868 - Cambridge, 12 desembre 1921). Astrònoma Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup d'humans Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1881 Modifica el valor a Wikidata –  1919 Modifica el valor a Wikidata
Influències

Les computadores de Harvard van ser un grup de dones contractades des del 1877 i com a mínim fins al 1918 com a treballadores qualificades per processar dades astronòmiques per Edward Charles Pickering (director del Harvard College Observatory), a suggerència de la professora d'astronomia Maria Mitchell.[1] Entre aquestes dones hi havia Williamina Fleming, Annie Jump Cannon, Henrietta Swan Leavitt, Cecilia Payne i Antonia Maury, però van arribar a ser unes setanta[2] o vuitanta.[1] A partir del 1886, van estar sota les ordres de la primera d'elles, la Williamina Fleming.[3] Van arribar a ser conegudes com les «computadores de Harvard» (Harvard Computers) o, més de broma, o despectivament, com «l'harem de Pickering»,[4][5] ja que feien càlculs precisos. Aquestes dones no només van calcular, sinó que observaven, analitzaven les dades, dissenyaven sistemes de classificació estel·lar i pensaven; van «començar a revolucionar el coneixement de l'astronomia en l'àmbit dels catàlegs i les classificacions estel·lars [... i algunes] van acabar esdevenint referents de la recerca en física estel·lar»;[3] van descobrir fenòmens astronòmics i van assentar les bases per a la futura recerca astronòmica i astrofísica i per al desenvolupament de teories posteriors.[6][3][2][1][7]

Aquest va ser un exemple del que s'ha identificat com a «efecte harem» en la història i la sociologia de la ciència.

  1. 1,0 1,1 1,2 «Las “Computadoras de Harvard” en la Vía Láctea» (en castellà), Alejandra Rueda Moral, bloc de l'Instituto de Astrofísica de Canarias, 10-10-2017. [Accedit el 9-06-2021].
  2. 2,0 2,1 «Cecilia Payne-Gaposchkin i 'les computadores de Harvard'», Laura Díaz (text), Xavier Roqué (assessorament), Sàpiens. [Accedit el 9-06-2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Williamina Fleming, la primera computadora de Harvard. La científica que va descobrir la nebulosa del Cap de Cavall», Salvador José, Divulcat, 13-05-2021. [Accedit el 9-06-2021].
  4. 1963-, Larsen, Kristine M.,. Cosmology 101 (en anglès). Westport, Conn.: Greenwood Press, 2007. ISBN 0313337314. 
  5. Dava,, Sobel,. The glass universe : how the ladies of the Harvard Observatory took the measure of the stars. ISBN 9780698148697. 
  6. «Les Calculadores de Harvard, les dones que van establir les bases de l'Astrofísica moderna», informàTICa. Enginyeria en informàtica de Catalunya, 9-12-2016. [Accedit el 9-06-2021].
  7. «Dones amb passió per les estrelles. Les dones han fet grans aportacions a l'astronomia, sovint a l'ombra. Avui, tot i que la seva feina és reconeguda, aquesta encara és una de les disciplines amb menys investigadores», Mònica L. Ferrado, Diari Ara, 10-02-2017. [Accedit el 9-06-2021].

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne