Pickering i les seves computadores davant l'edifici C del Harvard College Observatory, el 13 de maig de 1913 | |
Components | |
---|---|
Anna Palmer Draper (1839 - Nova York, 1914). Astrophotographer (en) Williamina Fleming (Dundee, 15 maig 1857 - Boston, 21 maig 1911). Astrònoma Anna Winlock (Cambridge, 15 setembre 1857 - Boston, 4 gener 1904). Astrònoma Florence Cushman (Boston, 1860 - 1940). Astrònoma Annie Jump Cannon (Dover, 11 desembre 1863 - Cambridge, 13 abril 1941). Astrònoma Antonia Maury (Cold Spring, 21 març 1866 - Dobbs Ferry, 8 gener 1952). Astrònoma Henrietta Swan Leavitt (Lancaster, 4 juliol 1868 - Cambridge, 12 desembre 1921). Astrònoma | |
Dades | |
Tipus | grup d'humans |
Activitat | |
Activitat | 1881 – 1919 |
Influències | |
Les computadores de Harvard van ser un grup de dones contractades des del 1877 i com a mínim fins al 1918 com a treballadores qualificades per processar dades astronòmiques per Edward Charles Pickering (director del Harvard College Observatory), a suggerència de la professora d'astronomia Maria Mitchell.[1] Entre aquestes dones hi havia Williamina Fleming, Annie Jump Cannon, Henrietta Swan Leavitt, Cecilia Payne i Antonia Maury, però van arribar a ser unes setanta[2] o vuitanta.[1] A partir del 1886, van estar sota les ordres de la primera d'elles, la Williamina Fleming.[3] Van arribar a ser conegudes com les «computadores de Harvard» (Harvard Computers) o, més de broma, o despectivament, com «l'harem de Pickering»,[4][5] ja que feien càlculs precisos. Aquestes dones no només van calcular, sinó que observaven, analitzaven les dades, dissenyaven sistemes de classificació estel·lar i pensaven; van «començar a revolucionar el coneixement de l'astronomia en l'àmbit dels catàlegs i les classificacions estel·lars [... i algunes] van acabar esdevenint referents de la recerca en física estel·lar»;[3] van descobrir fenòmens astronòmics i van assentar les bases per a la futura recerca astronòmica i astrofísica i per al desenvolupament de teories posteriors.[6][3][2][1][7]
Aquest va ser un exemple del que s'ha identificat com a «efecte harem» en la història i la sociologia de la ciència.