Comtat de Dammartin

Comtat de Dammartin

Tipus	comtat
Localització
Dades històriques
Dissolució	1792

El comtat de Dammartin fou una jurisdicció feudal de França a la Picardia. El nom de Dammartin-en-Goële es pensa que derivava de Domnus Martinus, nom llatí de sant Martí de Tours, que va evangelitzar la regió de la Goële al segle iv i és avui una petita població del districte de Meaux al departament de Seine-et-Marne. No obstant la seva poca importància actual, el 1031 era una de les poblacions més considerables de França i controlava les rutes a París, Soissons i Laon.

El primer comte hauria estat el marit d'una tal Constança, senyora d'identificació incerta possible descendent per onomàstica de Carles Constantí de Vienne, que portava aquest nom per la seva mare, d'ascendència romana d'Orient; els únics descendents coneguts de Carles Constantí són els comtes de Provença i les famílies d'aquestos entre els quals Constança d'Arle esposa del rei Robert II de França el Pietós. Constança seria un descendent d'aquest matrimoni, segurament filla (per cronologia). Robert i Constança van estar presents a una donació feta per Manassès, suposat marit de Constança. No obstant el cronista Raül Glabert no esmenta més que dues filles del matrimoni reial (Alix i Adela); l'altra possibilitat seria que Constança fos descendent d'un dels dos fills de Carles Constantí, Ricard i Hugobert, dels quals es desconeixen més successors.^[1]