Comtat de Veldenz

Plantilla:Infotaula geografia políticaComtat de Veldenz
Tipuscomtat Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 49° 53′ 26″ N, 7° 01′ 33″ E / 49.890556°N,7.025833°E / 49.890556; 7.025833
CapitalVeldenz Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1112 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1801 Modifica el valor a Wikidata

Veldenz fou un comtat feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, a Alemanya.

S'esmenta cap a finals del segle XI a Emic, comte de Kyrburg i Schmidburg, que va morir el 1113.

Gerlach I va ser comte del 1112 al 1146 i van seguir Gerlach II i Gerlach III. Aquest darrer va construir el castell de castell de Lichtenberg. Per herència el comtat va passar al comte de Hohengeroldseck que va repartir els dominis entre els seus fills i així es van formar les línies de Veldenz i de Lichtenberg però aquesta darrera es va extingir a la segona generació.

El 1444 es va extingir la dinastia i va passar a Lluís I el negre duc del Palatinat, línia de Zweibrucken o Deux-Ponts, que va ser comte de Veldenz fins a la seva mort el 1489 i el va succeir el seu fill Alexandre de Zweibrucken i Veldenz, mort el 1513. Llavors els dominis es van repartir entre els dos fills i el Lluís va ser duc palatí de Zweibrucken i Robert comte palatí de Veldenz.

Jordi Joan, fill d'aquest darrer, fou el successor. Va morir el 1692 i va deixar vuit fills, entre ells el comte palatí Jordi Gustau, Anna (casada amb Ricard, duc Palatí de Zweibrucken), Ursula (casada amb Lluís I duc de Wuttemberg), Joan August (casat amb Anna Isabel, filla de Frederic III elector palatí del Rin) i Jordi Joan II (+1654), associat el 1611 al govern pel seu germà i casat amb Susanna filla d'Otó comte palatí de Sulzbach. Jordi Gustau, fou comte del 1592 al 1634 i a la seva mort va deixar 11 fills dels seus matrimonis amb Isabel de Wuttemberg i amb Maria Isabel de Zweibrucken, tots els quals van morir joves menys quatre: Anna que va viure fins als 28 anys i es va casar amb Enric duc de Münsterberg (+1639), dues filles que van morir sense casar-se (Elisabet i Magdalena) i l'hereu Leopold Lluís.

Aquest va governar fins al 1694 deixant 12 fills, dels quals 6 van morir infants i una (Anna Sofia) va morir el 1706 essent monja; dels altres Gustau Felip va morir el 1679, Carles Josep el 1686 i August Leopold el 1689, tots tres sense haver complert 30 anys; Isabel Joana es va casar amb Joan XI príncep de Salm-Kyrburg i Dorotea es va casar amb Gustau Samuel duc Palatí de Zweibrucken però se'n va divorciar el 1718.

En morir Leopold Lluís el 1694 no deixava cap fill viu (només dues filles) i el comtat va tornar a la línia principal de Zweibrucken.


From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne