| Tipus | comtat  | ||
|---|---|---|---|
El comtat de Loreto fou un feu dels aleramici que Bonifaci del Vasto va llegar al seu fill Otó després de 1125. Aquests, però, va haver de cedir part del feu a la ciutat d'Asti. Amb la seva mort sense hereus, la sobirania del domini, dividida en setzens, va quedar dividit entre els seus germans, donant lloc a llargs conflictes[1] En 1255 el castell de Loreto va ser destruït completament pels habitants d'Asti i la població es va veure obligada a traslladar-se a Costigliole, avui Costigliole d'Asti
Es tractava d'"una antiga església que estava en el territori de Costigliole a la regió de Cioccaro o de Santa Agnès, encara coneguda el 1307 com Plebs de Ponte; de la seva església es conservaren les ruïnes fins al segle XIX"[2] Settia, va escriure: "Sabem que l'església parroquial de Ponte (...) es trobava al territori de Costigliole d'Asti, i el lloc comprenia en la seva jurisdicció a tot el territori delimitat pels quatre rius que (...) la separaven de la veïna diòcesi d'Asti, Alba i Acqui".[3] Entre els castells més importants del Comtat de Loreto s'assenyalen Calosso, Agliano, Castelnuovo Calcea, Castagnole delle Lanze i Vinchio.
D'acord amb Joan Segon de Canis, Vinchio seria el lloc on vers el 935 Aleramo va derrotar els sarraïns de Frassineto. A la comuna adjacent de Mombercelli hi havia el lloc de "Ronchi" probablement la vila de Ronchi donada a Aleramo el 935 per Hug de Provença i Lotari II d'Itàlia, rei d'Itàlia. D'Agliano agafa el seu nom Blanca Lancia di Agliano, del marquesat de Busca, amant i potser esposa in articulo mortis de Frederic II de Suàbia.