Back المجمع المغلق 1958 Arabic Konklave 1958 German 1958 papal conclave English Cónclave de 1958 Spanish 1958ko konklabea Basque Vuoden 1958 konklaavi Finnish Conclave de 1958 French Konklaf 1958 ID Conclave del 1958 Italian 1958년 콘클라베 Korean
A la mort del papa Pius XII el 9 d'octubre de 1958, hi havia un total de cinquanta-cinc cardenals, tots ells amb dret d'elecció del nou pontífex. Tanmateix dos d'ells, el nord-americà Edward Aloysius Mooney, cardenal del títol de S. Susanna, arquebisbe de Detroit, Michigan, i l'italià Celso Costantini, cardenal del títol de S. Lorenzo in Damaso i abans del títol de Ss. Nereo ed Achilleo, canceller de la Santa Església Romana, moriren durant el període de sede vacante.
Els cinquanta-tres electors restants foren convocats al conclave que s'esdevingué a Roma del 25 al 28 d'aquell mes d'octubre. Dos d'ells, però, no hi pogueren assistir: l'hongarès József Mindszenty, cardenal del títol de S. Stefano al Monte Celio, arquebisbe d'Esztergom, que vivia com a asilat polític a l'ambaixada dels Estats Units d'Amèrica a Budapest, i el iugoslau Alojzije Stepinac, cardenal prevere sense títol, arquebisbe de Zagreb, que havia estat condemnat a setze anys de presó i que aleshores estava en règim d'arrest domiciliari. A tots dos els fou prohibida la sortida dels països respectius.
El difunt papa Pius XII, que sempre s'havia distingit per la gasiveria a l'hora de delegar els seus poders (al llarg dels seus dinou anys de pontificat només havia convocat dos consistoris per a crear nous cardenals i mai no havia tingut un secretari d'estat), no havia nomenat cardenal camarlenc de la Santa Església Romana, càrrec dotat d'una amplíssima potestat durant la sede vacante que el mateix papa havia confirmat (Constitució apostòlica Vacantis Apostolicae Sedis de 8 de desembre de 1945, II, passim). Els cardenals reunits, doncs, s'hagueren d'afanyar a elegir-ne un d'entre ells, que fou Benedetto Aloisi Masella, cardenal-bisbe de Palestrina i arxipreste de la Basílica de Sant Joan del Laterà.
Entre els assistents hi havia el barceloní Enric Pla i Deniel, cardenal del títol de S. Pietro in Montorio, arquebisbe de Toledo.[1]
A la dotzena votació, el quart dia de conclave, fou elegit papa l'italià Angelo Giuseppe Roncalli, cardenal del títol de S. Prisca, patriarca de Venècia, el qual adoptà el nom de Joan XXIII.[2]
- ↑ Lentz, Harris M. Popes and Cardinals of the 20th Century: A Biographical Dictionary (en castellà). McFarland & Company, 2002, p. 147. ISBN McFarland & Company.
- ↑ Coppa, Frank J. Politics and the Papacy in the Modern World (en anglès). Frank J. Coppa, 2008, p. 161. ISBN 0313080488.