Segons la Constitució Apostòlica Romano Pontifici eligendo de 1975 (II, 1, 33), els cardenals perdien la condició d'electors del papa exactament el dia que complien vuitanta anys. A la mort de Pau VI el 6 d'agost de 1978, hi havia un total de 130 cardenals, dels quals només 115 tenien dret d'elecció a causa de l'esmentada raó d'edat.[1]
El 16 d'agost, mentre durava la sede vacante, va morir el cardenal Paul Yü Pin (Xina), amb la qual cosa els electors passaven a ser 114. Tots aquests cardenals van ser convocats al conclave que s'esdevingué a Roma del 25 al 26 d'agost de 1978. Tanmateix tres d'ells, els cardenals Bolesław Filipiak (Polònia), Valerian Gracias (Índia) i John Josep Wright (Estats Units d'Amèrica) no hi pogueren assistir per malaltia, de manera que els electors reunits només foren 111. Entre ells hi havia el borrianenc Vicent Enrique i Tarancón, cardenal del títol de S. Giovanni Crisostomo a Monte Sacro Alto, arquebisbe de Madrid, i el colomenc Narcís Jubany i Arnau, cardenal del títol de S. Lorenzo in Damaso, arquebisbe de Barcelona.[2]
A la quarta votació, el segon dia de conclave, va ser elegit papa Albino Luciani, cardenal del títol de S. Marco, patriarca de Venècia, Itàlia, el qual va adoptar en nom de Joan Pau I.[3][4]