A la mort del papa Joan Pau I el 28 de setembre de 1978, hi havia un total de 127 cardenals, dels quals només 112 tenien dret d'elecció del nou pontífex a causa que, segons la Constitució Apostòlica Romano Pontifici eligendo de 1975 (II, 1, 33), els cardenals perdien la condició d'electors del papa exactament el dia que complien vuitanta anys.[1]
Aquests 112 cardenals van ser convocats al conclave que s'esdevingué del 14 al 16 d'octubre de 1978. Tanmateix un d'ells, el polonès Bolesław Filipiak, cardenal-diaca de S. Giovanni Bosco in Via Tiburtina, president del Tribunal d'Apel·lació de la Santa Seu, morí exactament el dia que s'iniciava l'assemblea, de manera que només 111 cardenals participaren en l'elecció. Entre ells hi havia el borrianenc Vicent Enrique i Tarancón, cardenal del títol de S. Giovanni Crisostomo a Monte Sacro Alto, arquebisbe de Madrid, i el colomenc Narcís Jubany i Arnau, cardenal del títol de S. Lorenzo in Damaso, arquebisbe de Barcelona.
A la vuitena votació, el tercer dia de conclave, va ser elegit papa el cardenal Karol Wojtyła, del títol pro illa vice de S. Cesareo in Palatio, arquebisbe de Cracòvia, Polònia, el qual va adoptar en nom de Joan Pau II.[2][3] Era el primer papa no italià des de la mort d'Adrià VI l'any 1523.