![]() |
Per a altres significats, vegeu «Concorde TSP Solver». |
![]() Concorde de British Airways, 1976. | |
Tipus | avió de passatgers quadrimotor de fuselatge estret, avió supersònic i avió de passatgers monoplà basat a terra ![]() |
---|---|
Fabricant | BAC (després BAe i BAE Systems) + Sud Aviation (després Aérospatiale i EADS) |
Primer vol | 20 de març de 1969 |
Dimensions | 12,2 (![]() ![]() |
Pes en buit | 185.065 ![]() |
Abast | 6.580 km ![]() |
Sostre de vol | 18.300 metres i 60.000 peus ![]() |
En servei | 21 de gener de 1976 - 24 d'octubre de 2003 |
Operador/s | |
Tren d'aterratge | engranatge de tricicle retràctil ![]() |
Propulsor | Olympus 593 ![]() |
Configuració d'ala | ala baixa i ala en delta ![]() |
Producció | 1965 — 1979 ![]() |
Construïts | 20 |
Cost unitari | £23 milions (en 1977) |
L'avió supersònic Aérospatiale-BAC Concorde fou un dels dos únics models d'avió de passatgers supersònics en servei. El Concorde tenia una velocitat de creuer Mach 2,04 (més de dues vegades la velocitat del so, uns 2.172 km/h aproximadament) a una alçada de 60.000 peus (17,7 quilòmetres) amb una configuració d'ala delta i una evolució de motors amb postcombustió dissenyats originalment per al bombarder estratègic Avro Vulcan. Fou també el primer avió comercial equipat amb un sistema de control per senyals elèctrics. Els vols comercials del Concorde, operats per British Airways i Air France, començaren el 21 de gener del 1976[1] i finalitzaren el 24 d'octubre del 2003, amb un últim vol d'acomiadament el 26 de novembre del mateix any.