En cosmologia, la llei de Hubble-Lemaître estableix una relació de proporcionalitat entre la distància i la velocitat de recessió de les galàxies.[1] Va ser formulada per Edwin Hubble i Milton Humason el 1929 després de gairebé una dècada d'observacions. Actualment, es considera una evidència fonamental en suport de la teoria del big bang i l'expansió de l'Univers.
Les observacions demostraven que la llum provinent de les galàxies presenta un desplaçament cap al roig (altrament anomenat redshift) proporcional a la seva distància respecte al sistema solar, el qual és determinat mitjançant el corriment de les línies espectrals de les galàxies. Això implica que les galàxies s'allunyen a una velocitat proporcional a la seva distància, ja que en l'aproximació per a velocitats no relativistes es pot afirmar el següent, segons els càlculs de l'efecte Doppler:
En què:
Això ens porta, en efecte, a la llei de Hubble-Lemaître, que estableix la proporció entre la distància D en què es troba la galàxia:
c·z = v = H0D
La constant de proporcionalitat és la constant de Hubble (H0), que correspon a la velocitat d'expansió actual de l'Univers, en primera aproximació.
L'any 2003, les dades aconseguides pel satèl·lit WMAP van donar un valor de 71 ± 4 (km/s)/Mpc. El març del 2006, noves dades del WMAP han aconseguit refinar aquest valor fins a 70 +2,4/-3,2 (km/s)/Mpc.