Tipus | esdeveniment recurrent ![]() |
---|---|
Esport | futbol ![]() |
Organitzador | Associació del Futbol Argentí Associació Uruguaiana de Futbol ![]() |
Nombre de participants | 2 ![]() |
Localització i dates | |
Estat | Argentina i Uruguai ![]() |
Vigència | 1913 – 1955 ![]() |
La Copa Ricardo Aldao, anomenada popularment Campeonato Rioplatense i Copa Río de La Plata, o simplement Copa Aldao, fou una competició oficial per a clubs de futbol organitzada per l'AFA i l'AUF disputada anualment, encara que de manera irregular, entre els campions de lliga d'Argentina i Uruguai. El trofeu va ser donat per l'executiu de futbol argentí Ricardo Aldao (1863–1956), que després es convertiria en president de l'Associació del Futbol Argentí.
La primera competició estava programada per a la temporada 1913 (tot i que mai es va jugar) i la darrera el 1955 (en realitat es va jugar el 1959, no es va proclamar cap campió). La Copa Ricardo Aldao és considerada avui dia com un dels precedents de la Copa Libertadores d'Amèrica.[1] L'any 2009, quan la IFFHS va proclamar el Peñarol de Montevideo com el millor equip sud-americà del segle XX, va tenir en compte la Copa Aldao i altres tornejos internacionals de clubs jugats a Sud-amèrica abans de l'inici de la Copa Libertadores el 1960.[2] L'agost de 2015, un article de la CONMEBOL descrivia la Copa Aldao com una de les primeres copes internacionals de futbol professional a Sud-amèrica.[3]
A les competicions van jugar molts futbolistes importants com els argentins José Manuel Moreno, Ángel Labruna, Guillermo Stabile, Alfredo Di Stefano, Adolfo Pedernera, Amadeo Carrizo, Carlos Peucelle, Félix Loustau, Néstor Rossi, Antonio Sastre, Bernardo Gandulla, el nascut a Itàlia Renato Cesarini, els uruguaians Roque Máspoli, Ángel Romano, Obdulio Varela, Héctor Scarone, Juan Alberto Schiaffino, Aníbal Paz, Severino Varela, i el paraguaià Arsenio Erico, entre d'altres.