Un cotxe de dos nivells o de doble pis és un tipus de vagó de ferrocarril que té dos nivells d'allotjament de passatgers en lloc d'un, augmentant la capacitat de passatgers (fins a un 57% per cotxe en casos extrems).[1]
L'ús de vagons de dos pisos pot resoldre problemes de capacitat en un ferrocarril, evitant altres opcions que tenen un cost d'infraestructura associat, com ara trens més llargs (que requereixen andanes més llargues), més trens per hora (que pot provocar col·lapses al sistema o problemes amb la senyalització o la seguretat) o afegir vies addicionals a més de la línia existent.
Els trens de dos pisos són més eficients energèticament i poden tenir un cost operatiu més baix per passatger. Un cotxe de dos nivells pot transportar més passatgers sense requerir gaire més material per construir-lo. No obstant això, un tren de dos nivells pot trigar més a intercanviar passatgers a cada estació, ja que més gent entrarà i sortirà de cada vagó (sobretot tenint en compte que en alguns casos es passa a tenir 3 accessos per lateral en un cotxe d'un nivell a 2 accessos per lateral a un cotxe de doble pis). L'augment del temps d'estada els fa més populars a les rutes de llarga distància que fan menys parades (i poden ser populars entre els passatgers per oferir una millor visió).[1]