(eu) Altxerriko leizea ![]() | ||||
Tipus | gruta amb art rupestre ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Cova d'Altamira i art rupestre paleolític del nord d'Espanya ![]() | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Guipúscoa (País Basc) i Aia (Guipúscoa) ![]() | |||
| ||||
Característiques | ||||
Superfície | zona tampó: 15 ha ![]() | |||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Data | 2008 (32a Sessió) | |||
Identificador | 310-018 | |||
Bé d'interès cultural | ||||
Data | 17 juliol 1984 | |||
Identificador | 94 | |||
Història | ||||
Data de descobriment o invenció | 1956 ![]() | |||
La cova d'Altxerri (en basc Altxerriko leizea o Altxerriko koba) és dins del terme municipal d'Aia (Guipúscoa) a Euskal Herria.
A la gruta original es conserven pintures rupestres i gravats datats del període magdalenià superior final, dins del paleolític superior; les pintures situades en una galeria coneguda com a Altxerri B s'han datat en un estudi de 2013 com les pintures rupestres més antigues d'Europa, amb una edat de trenta-nou mil anys.[1]
El seu estil artístic forma part de la denominada escola francocantàbrica, caracteritzada pel realisme de les figures.
Altxerri és un gran conjunt de gravats del Cantàbric. Enclou cent vint gravats dels quals noranta-dos són d'animals. El bisó n'és l'animal més representat amb un total de cinquanta-tres gravats. Altres animals presents a la cova són el ren, amb sis gravats, quatre cérvols i cabres, tres exemplars de cavalls i urs, dues saigues, un golut, una guineu, una llebre o au.
Fou declarada Patrimoni de la Humanitat el 2008, juntament amb altres 16 coves situades al nord de la península Ibèrica, com a part del conjunt conegut com a Cova d'Altamira i art rupestre paleolític de la cornisa Cantàbrica.