Kriol, Kiriol, Kriolu, Portuguis | |
---|---|
Tipus | llengua, llengua criolla, lingua franca i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 311.000 (2006-2007)[1] Segona llengua: 600.000 a Guinea Bissau[2] |
Parlants nadius | 500.000 |
Autòcton de | Ziguinchor |
Estat | Guinea Bissau, Senegal |
Classificació lingüística | |
llengua humana pidgins i criolls criolls portuguesos | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Codis | |
ISO 639-3 | pov |
Glottolog | uppe1455 |
Ethnologue | pov |
IETF | pov |
El crioll de Guinea Bissau (kriol, kiriol, kriolu i portuguis segons els dialectes; crioulo da Guiné en portuguès) és la lingua franca de Guinea Bissau. També es parla en algunes parts del Senegal, principalment com a llengua comercial al que es coneix com a "portuguès".[3] És una llengua criolla de base portuguesa, força relacionada amb el crioll capverdià. El kriol és parlat com a primera llengua per aproximadament el 15% (190.000) de guineans de Bissau[2] i com a segona llengua per aproximadament el 50%, segons dades de 1992,[2] i és de facto la llengua d'identitat nacional. També és parlat per unes 140.000 persones al Senegal, principalment a la zona de Casamance.
El crioll se segueix expandint, però amb la creixent interferència del portuguès (descriollització): la televisió, l'alfabetització, el prestigi i l'emigració a Portugal; i de les llengües africanes: a través de la migració de nadius parlants de llengües africanes als principals centres urbans, on el criolla és prevalent. El portuguès estàndard és l'idioma oficial de Guinea Bissau, però el crioll és l'idioma del comerç, dels serveis públics, el parlament, la literatura informal, l'entreteniment i la programació educativa. No s'utilitza als mitjans de comunicació.[4]