Criptograma musical

Un criptograma musical és un criptograma format per una seqüència de notes musicals. Aquesta seqüència pot correspondre a un text extramusical, usualment a través d'una relació lògica entre noms de notes i lletres.

Els exemples més habituals de criptogrames musicals són els dels compositors que han codificat els seus noms, o els d'altres persones, en forma de motius de les seves composicions a través d'un xifratge per substitució simple, on cada nota es correspon amb una lletra. Molt més rar és l'ús de la notació musical per a codificar missatges en l'àmbit de l'espionatge. En qualsevol cas, com que hi ha moltes maneres de relacionar notes i lletres, sovint és difícil desxifrar aquests criptogrames.

Dins la música occidental la denominació de les notes amb noms és atribuïda a Boeci (segle vi) la qual cosa va donar peu a establir relacions entre notes i lletres. Des de llavors hi ha hagut nombrosos exemples de criptografia musical. Per bé que no amb intenció criptogràfica, és remarcable que ja al segle xi el monjo Guido d'Arezzo, en el seu tractat Micrologus, va introduir un procediment de composició objectiva que assignava successivament (i repetidament) a cada vocal a-u una nota a partir del sol-3.^[1]