Back الأزمة الاقتصادية الإسبانية (2008–2014) Arabic Španělská finanční krize 2008–2014 Czech 2008–2014 Spanish financial crisis English Crisis económica española (2008-2014) Spanish بحران مالی اسپانیا (۲۰۱۴–۲۰۰۸) Persian Crise économique espagnole French Ֆինանսատնտեսական ճգնաժամ Իսպանիայում (2008-2015) Armenian Crisi finanziaria spagnola del 2008-2014 Italian スペイン経済危機 (2012年) Japanese Crise economial espaniol de 2008-2014 LFN

Crisi financera espanyola

Forma part d'una sèrie sobre:
Crisi financera global del 2007-2012
  • Vegeu aquesta plantilla
Escultura L'home avió, homenatge a Carlos Fabra, a l'Aeroport de Castelló –més de tres anys sense operacions ni permisos de vol després de la seva inauguració–, va ser un dels símbols de la crisi espanyola.[1][2][3][4] Obra de Ripollés. Fotografia de 2012.

La crisi financera espanyola del 2008-2014 es va iniciar com a part de la crisi financera global del 2007-2012 i ha continuat com a part de la crisi del deute sobirà europeu, que ha afectat principalment als estats del sud d'Europa i Irlanda. A Espanya, la crisi es va generar per préstecs hipotecaris de llarg termini (per 40 anys), la caiguda del mercat de la construcció que va provocar la fallida de grans empreses del sector,[5][6] i un augment greu de l'atur que arribava al 22,9% a desembre del 2011.

Espanya va seguir el camí del creixement econòmic quan el partit governant va canviar el 2004, mantenint un fort creixement del PIB durant el primer mandat del president José Luis Rodríguez Zapatero, tot i això alguns problemes de l'economia espanyola ja es van fer evidents. Entre aquests, d'acord amb el Financial Times, hi havia un enorme dèficit comercial d'Espanya (que va arribar a la sorprenent xifra de 10% del PIB del país en l'estiu de 2008),[7] la "pèrdua de competitivitat enfront dels seus principals socis comercials" i, també, com a part d'aquest últim, una taxa d'inflació que tradicionalment havia estat més alta que la dels seus socis europeus, per aquell temps es veuen especialment afectats per l'augment de preus de l'habitatge del 150% des de 1998, i un creixent endeutament de les famílies (115%) principalment relacionats amb el boom immobiliari espanyol i l'alça en els preus del petroli.[8]

El govern espanyol pronòsticava el creixement del PIB per al 2008 del 2,3%. Aquesta xifra es va revisar successivament pel Ministeri d'Economia a 1,6.[9] Aquesta xifra es veia millor que els de la majoria dels països desenvolupats. En realitat, aquest tipus de representació efectiva d'estancament del PIB per persona, a causa de l'elevat creixement demogràfic d'Espanya. En l'actualitat la majoria dels analistes independents estimen que la taxa era en realitat al voltant de 0,8% en lloc,[10] del 3% de creixement anual del PIB durant la dècada 1997-2007. Després, durant el tercer trimestre del 2008, el PIB nacional es va contreure per primera vegada en 15 anys, el febrer de 2009, es va confirmar que Espanya, al llarg d'altres economies europees, havia entrat en recessió oficialment.[11] i la renda per capita expanyola va baixar per sota de la mitjana europea per primer cop en 10 anys en 2011,[12] i no va ser fins al 2017 que va recuperar el nivell de producció de riquesa que disfrutava abans de la crisi econòmica.[13]

  1. ↑ «‘El hombre avión' de Ripollés luce ya en toda su desmesura Arxivat 2016-12-25 a Wayback Machine.». El País, 01-08-2012 [Consulta: 26 juliol 2014].
  2. ↑ «El Supremo envía a Carlos Fabra a la cárcel». eldiario.es, 23-07-2014 [Consulta: 26 juliol 2014].
  3. ↑ Ortega, Lorena «Carlos Fabra: “Confío en que la cárcel no me espere en una temporada larga”». El País, 26-11-2013 [Consulta: 26 juliol 2014].
  4. ↑ Romero, José Manuel; Lorena Ortega «El Supremo confirma la pena de cuatro años de cárcel a Carlos Fabra». El País. Prisa, 23-07-2014 [Consulta: 26 juliol 2014]. Arxivat 2017-12-01 a Wayback Machine.
  5. ↑ «El Banco de España no ve el fondo de la crisis inmobiliaria» (en castellà). Expansión, 08-04-2008. [Consulta: 10 juny 2012].
  6. ↑ «Ladrillos rotos en ambas orillas del Atlántico» (en castellà). El País, 27-04-2008. [Consulta: 10 juny 2012].
  7. ↑ Abellán, L. «El tirón de las importaciones eleva el déficit exterior a más del 10% del PIB» (en castellà). El País, 30-08-2008. [Consulta: 9 juny 2012].
  8. ↑ Crawford, Leslie. «Boomtime Spain waits for the bubble to burst». Madrid: Financial Times, 08-06-2006. Arxivat de l'original el 2010-05-19. [Consulta: 19 setembre 2011].
  9. ↑ «La economía española retrocede un 0,2% por primera vez en 15 años» (en castellà). El País, 31-10-2008. [Consulta: 2 maig 2009].
  10. ↑ «Spain Economic Data». The Economist, 28-04-2009. Arxivat de l'original el 2009-05-20. [Consulta: 2 maig 2009].
  11. ↑ Day, Paul. «UPDATE 1 — Spain facing long haul as recession confirmed». Forbes, 18-02-2009. Arxivat de l'original el 2009-06-10. [Consulta: 2 maig 2009].
  12. ↑ «La renda per capita cau per sota de la mitjana de la UE per primer cop en 10 anys». El Punt Avui, 12-06-2021. [Consulta: 12 juny 2021].
  13. ↑ «España recupera el PIB previo a la crisis tras una década perdida» (en castellà). El Mundo, 23-04-2017. [Consulta: 26 desembre 2017].
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne