![]() |
Forma part d'una sèrie sobre: |
Crisi financera global del 2007-2012 |
---|
Empreses rescatades |
Empreses en bancarrota
|
Conceptes relacionats |
La crisi financera espanyola del 2008-2014 es va iniciar com a part de la crisi financera global del 2007-2012 i ha continuat com a part de la crisi del deute sobirà europeu, que ha afectat principalment als estats del sud d'Europa i Irlanda. A Espanya, la crisi es va generar per préstecs hipotecaris de llarg termini (per 40 anys), la caiguda del mercat de la construcció que va provocar la fallida de grans empreses del sector,[5][6] i un augment greu de l'atur que arribava al 22,9% a desembre del 2011.
Espanya va seguir el camí del creixement econòmic quan el partit governant va canviar el 2004, mantenint un fort creixement del PIB durant el primer mandat del president José Luis Rodríguez Zapatero, tot i això alguns problemes de l'economia espanyola ja es van fer evidents. Entre aquests, d'acord amb el Financial Times, hi havia un enorme dèficit comercial d'Espanya (que va arribar a la sorprenent xifra de 10% del PIB del país en l'estiu de 2008),[7] la "pèrdua de competitivitat enfront dels seus principals socis comercials" i, també, com a part d'aquest últim, una taxa d'inflació que tradicionalment havia estat més alta que la dels seus socis europeus, per aquell temps es veuen especialment afectats per l'augment de preus de l'habitatge del 150% des de 1998, i un creixent endeutament de les famílies (115%) principalment relacionats amb el boom immobiliari espanyol i l'alça en els preus del petroli.[8]
El govern espanyol pronòsticava el creixement del PIB per al 2008 del 2,3%. Aquesta xifra es va revisar successivament pel Ministeri d'Economia a 1,6.[9] Aquesta xifra es veia millor que els de la majoria dels països desenvolupats. En realitat, aquest tipus de representació efectiva d'estancament del PIB per persona, a causa de l'elevat creixement demogràfic d'Espanya. En l'actualitat la majoria dels analistes independents estimen que la taxa era en realitat al voltant de 0,8% en lloc,[10] del 3% de creixement anual del PIB durant la dècada 1997-2007. Després, durant el tercer trimestre del 2008, el PIB nacional es va contreure per primera vegada en 15 anys, el febrer de 2009, es va confirmar que Espanya, al llarg d'altres economies europees, havia entrat en recessió oficialment.[11] i la renda per capita expanyola va baixar per sota de la mitjana europea per primer cop en 10 anys en 2011,[12] i no va ser fins al 2017 que va recuperar el nivell de producció de riquesa que disfrutava abans de la crisi econòmica.[13]