Cristall

No s'ha de confondre amb vidre.

Un cristall és una forma sòlida, en què els constituents, àtoms, molècules, o ions,^[1] estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons de repetició que s'estenen en les tres dimensions espacials. La cristal·lografia és l'estudi dels cristalls i de la seva formació (cristal·logènesi).

Inicialment el nom provenia de "kryos" que significa fred, al·ludint a la formació del gel a partir de l'aigua. Posteriorment el nom va canviar de connotació en referir-se més aviat a la transparència, per la qual cosa els grecs van donar el nom "krystallos" al quars, creient inicialment que es tractava d'una varietat de gel que no es liquava a temperatura ambient.^[2]

Encara que en certs llocs, especialment Espanya, el vidre se sol confondre amb un tipus de vidre, en realitat no presenta l'ordenament de llarg abast necessari per ser considerat com a tal. El vidre, a diferència d'un vidre, presenta ordenament només de curt abast, per la qual cosa se'l considera no cristal·lí.^[3]

Els cristalls es distingeixen dels sòlids amorfs no només per la seva geometria regular, sinó també per l'anisotropia de les seves propietats, que no són les mateixes en totes les direccions, i per l'existència d'elements de simetria.

Els vidres periòdics estan formats per entitats (àtoms, molècules, ions, o grups d'ells) disposades de forma regular seguint un esquema determinat (Cel·la unitat) que es reprodueix per translació a tot el vidre i que crea una xarxa tridimensional.

De l'estudi de l'estructura, la composició, la formació i les propietats dels vidres se n'ocupa la cristal·lografia.^[4]