Cristobalita

Infotaula de mineralCristobalita

Esferes de cristobalita formades per desvitrificació (pèrdua de sílice) de la matriu d'obsidiana. Califòrnia, Estats Units. Mides: 5,9×3,8×3,8 cm.
Fórmula químicaSiO₂
EpònimMount San Cristóbal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMount San Cristóbal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.DA.15
Nickel-Strunz 9a ed.4.DA.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/D.01a Modifica el valor a Wikidata
Dana75.1.1.1
Propietats
Sistema cristal·lísistema tetragonal Modifica el valor a Wikidata
Hàbit cristal·líoctaedres o esferulites centimètriques
Estructura cristal·linaa = 4,9709(1) A, c = 6,9278(2) A, Z = 4 (α);
a = 7,166 A, Z = 8 (β)
Grup puntualtetragonal (α) Grup espacial: P41212, cúbic (β)
Grup espacialspace group P4₁2₁2 (en) Tradueix i space group P4₃2₁2 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colorincolora, blanca
Maclesa {111}
Fracturaconcoidal
Tenacitattrencadís
Duresa (Mohs)6 a 7
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent
Gravetat específica2,32 a 2,36
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,487
nε = 1,484
Birefringència0,003
Pleocroismeno en presenta
Punt de fusió1713 °C (β)
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolCrs Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3][4]

La cristobalita és un mineral de la classe dels òxids, polimorf del quars, la stishovita, la tridimita i la coesita. La cristobalita és estable a temperatures superiors als 1470 °C; tot i això es pot formar a temperatures més baixes en condicions de metaestabilitat. Es pot formar com a mineral secundari de roques volcàniques com per exemple en processos de desvitrificació. També es forma com a mineral magmàtic. Sol trobar-se com a constituent de l'òpal.[2]

El seu nom prové del Cerro San Cristóbal a Pachuca, Hidalgo, Mèxic, lloc on va ser descobert l'any 1887.[3]

  1. Cristobalite. Handbook of Mineralogy.
  2. 2,0 2,1 Cristobalite. Mindat.
  3. 3,0 3,1 Cristobalite Mineral Data. Webmineral.
  4. Deer, W. A., R. A. Howie and J. Zussman, An Introduction to the Rock Forming Minerals, Logman, 1966, pp. 340–355 ISBN 0-582-44210-9

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne