La cuina tibetana inclou les tradicions i pràctiques culinàries dels pobles del Tibet. La cuina reflecteix el paisatge tibetà de muntanyes i altiplans i compta amb influències dels pobles veïns: inclosos l'Índia i el Nepal, on habiten molts tibetans. És conegut pel seu ús de fideus, cabra, iac, xai, boles de massa, formatge (sovint llet de iac o de cabra), mantega, iogurt (també d'animals adaptats al clima tibetà) i sopes. El vegetarianisme ha estat debatut pels religiosos des del segle xi, però no és freqüent a causa de la dificultat de conrear hortalisses i les tradicions culturals que promouen el consum de carn.[1]
Els cultius han de poder créixer a gran alçada, encara que algunes zones es troben a una altitud prou baixa per conrear cultius com l'arròs, les taronges, els plàtans i les llimones.[2] El cultiu més important és l'ordi. La farina mòlta d'ordi torrat, anomenada tsampa, és l'aliment bàsic del Tibet, així com la Sha phaley (carn i col amb pa).[3] Balep és el pa tibetà que es menja per esmorzar i dinar. Es consumeixen altres tipus de pa de balep i pastissos fregits. Thukpa és un element bàsic del sopar que consisteix en verdures, carn i fideus de diverses formes en brou. La cuina tibetana se serveix tradicionalment amb escuradents de bambú, en contrast amb altres cuines del Himàlaia, que es mengen a mà. Les llavors de mostassa es conreen i figuren molt en la seva cuina.
Fora del Tibet, la cuina tibetana es consumeix als estats indis de Ladakh, Sikkim i Arunachal Pradesh, regions del nord del Nepal com Mustang i les comunitats de la diàspora tibetana.
A les ciutats i pobles tibetans més grans, en l'actualitat molts restaurants serveixen menjar a l'estil de Sichuan. Les importacions occidentals i els plats de fusió, com ara el iac fregit i les patates fregides, també són populars. No obstant això, molts petits restaurants que serveixen plats tradicionals tibetans persisteixen tant a les ciutats com al camp.