Back Majiabang-Kultur German Majiabang culture English Kebudayaan Majiabang ID Cultura di Majiabang Italian 馬家浜文化 Japanese 마자방 문화 Korean Majiabangkulturen NB Văn hóa Mã Gia Banh Vietnamese 馬家浜文化 WUU 马家浜文化 Chinese

Cultura de Majiabang

Infotaula grup humàCultura de Majiabang
Tipuscultura arqueològica Modifica el valor a Wikidata
Períodeneolític Modifica el valor a Wikidata
Inicidècada del 4750 aC Modifica el valor a Wikidata
Fi3700 aC Modifica el valor a Wikidata
Coordenades30° 44′ 09″ N, 120° 42′ 54″ E / 30.735934°N,120.71507°E / 30.735934; 120.71507
Mapa de distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Anella amb fissura de jade, cultura de Majiabang, V-IV mil·lenni aC. Museu de Xangai: Galeria Jade

La cultura de Majiabang (xinès tradicional: 馬家浜文化, xinès simplificat: 馬家浜文化, pinyin: Mǎjiābāng wénhuà) (5500 - 3300 aC[1]) era una cultura xinesa del neolític que existia a la desembocadura del riu Iang-Tsé, principalment al voltant del llac Tai, prop de Xangai i al nord de la badia de Hangzhou.[1] La cultura es va estendre pel sud de Jiangsu i el nord de Zhejiang. La part posterior del període ara es considera una fase cultural independent, denominada cultura de Songze.[2]

Inicialment, els arqueòlegs havien considerat que els jaciments de Majiabang i els del nord de Jiangsu formaven part de la mateixa cultura, anomenant-la cultura de Qingliangang. Més tard, van adonar-se que els jaciments del nord de Jiangsu eren de la cultura de Dawenkou i van canviar la denominació dels jaciments del sud de Jiangsu pertanyents a la cultura de Majiabang. Alguns estudiosos afirmen que la cultura d'Hemudu va coexistir amb la cultura de Majiabang com a dues cultures separades i diferents, amb transmissions culturals entre les dues. Altres erudits agrupen Hemudu amb subtradicions de Majiabang.[3]

La gent de Majiabang cultivava arròs. A Caoxieshan i Chuodun, jaciments de la cultura de Majiabang, els arqueòlegs van excavar arrossars, indicant la centralitat de l'arròs en l'economia.[4][5] A més, restes faunístiques excavades als jaciments arqueològics de Majiabang van indicar que la gent havia domesticat porcs. No obstant això, s'han trobat restes de sika i cabirols, que demostren que la gent no depenia totalment de la producció agrícola.[6] Els jaciments arqueològics també demostren que la gent de Majiabang produïa adorns de jade.

A l'estrat inferior del lloc d'excavació de Songze al districte de Qingpu, avui dia de Xangai, els arqueòlegs van trobar l'esquelet propens d'un dels primers habitants de la zona: un home de 25 a 30 anys amb un crani gairebé complet datat de l'era de Majiabang.[7]

  1. ↑ 1,0 1,1 Wang, 2001, p. 207.
  2. ↑ Wang, 2001, p. 206.
  3. ↑ Wang, 2001, p. 209.
  4. ↑ Search for the Origin of Rice Cultivation: The Ancient Rice Cultivation in Paddy Fields at the Cao Xie Shan Site in China (en japanese, chinese). Miyazaki: Society for Scientific Studies on Cultural Property, 1996. 
  5. ↑ Fuller, Dorian Q; Qin, Ling «Water management and labour in the origins and dispersal of Asian rice». World Archaeology, 41, 1, 2009, pàg. 88-111. DOI: 10.1080/00438240802668321.
  6. ↑ Tsude, Hiroshi «Yayoi Farmers Reconsidered: New Perspectives on Agricultural Development in East Asia». Bulletin of the Indo-Pacific Prehistory Association, 21, 5, 2001, pàg. 53-59.
  7. ↑ «The Shanghainese of 6000 Years Ago - the Majiabang Culture». Arxivat de l'original el 4 de gener 2017. [Consulta: 24 novembre 2014].
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne