![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Fórmula química | Cu₂O |
Epònim | coure ![]() |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.AA.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.AA.10 ![]() |
Nickel-Strunz 8a ed. | IV/A.02 ![]() |
Dana | 4.1.1.1 ![]() |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | cúbic |
Estructura cristal·lina | a = 4,2685Å; |
Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaèdricca |
Color | marró vermellós, vermell, gris plom a negre |
Macles | de penetració |
Exfoliació | imperfecta |
Fractura | concoidal, desigual |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 3,5 a 4 |
Lluïssor | adamantina, semimetàl·lica, terrosa |
Color de la ratlla | marró vermellosa |
Diafanitat | transparent, translúcida |
Densitat | 6,14 g/cm³ (mesurada); 6,15 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | isotròpica |
Índex de refracció | n = 2,849 |
Birefringència | δ = 0,000 |
Pleocroisme | visible |
Varietats més comunes | |
calcotriquita | varietat fibrosa |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) ![]() |
Símbol | Cpr ![]() |
Referències | [1] |
La cuprita (del llatí cuprum, coure) és un mineral de la classe dels òxids que conté un 88,82% de coure i un 11,18% d'oxigen.[2] Va ser descrit per primera vegada el 1845, per Wilhelm Karl von Haidinger.[1]