Back Ruimtewedloop Afrikaans سباق الفضاء Arabic Carrera espacial AST Kosmik yarış Azerbaijani اوزای یاریشی AZB Йыһан ярышы Bashkir Космическа надпревара Bulgarian মহাকাশ প্রতিযোগিতা Bengali/Bangla Svemirska utrka BS پێشبڕکێی بۆشایی CKB
| |||
| Tipus | competició exploració espacial  | ||
|---|---|---|---|
| Interval de temps | 4 octubre 1957 - juliol 1975 | ||
| Participant | |||
La cursa espacial, anglès: 'Space Race', rus: Космическая гонка Kosmítxeskaia gonka, fou una intensa competició en el camp de l'exploració espacial entre dos adversaris de la Guerra Freda, la Unió Soviètica (URSS) i els Estats Units d'Amèrica (EUA), per aconseguir una capacitat de vol espacial superior. El terme va rebre el seu nom a Occident per analogia amb la cursa armamentista.
L’avantatge tecnològic demostrat per l’assoliment dels vols espacials es considerava necessari per a la seguretat nacional i va passar a formar part del simbolisme i la ideologia de l’època. La cursa espacial va comportar llançaments pioners de satèl·lits artificials, sondes espacials robòtiques a la Lluna, Venus i Mart i vols espacials tripulats en òrbita terrestre baixa i, finalment, a la Lluna.[1]
La competició va començar de debò el 2 d’agost de 1955, quan la Unió Soviètica va respondre a l’anunci dels Estats Units quatre dies abans sobre la intenció de llançar satèl·lits artificials coincidint amb l'Any Geofísic Internacional, i va declarar que també llançaria un satèl·lit “en un futur proper”. L'evolució de les capacitats dels míssils balístics va permetre portar la competència entre els dos estats a l'espai.[2]Aquesta competició es va guanyar l'atenció del públic amb la crisi de l'Spútnik, quan l'URSS va aconseguir llançar, per primer cop, un satèl·lit artificial (l'Spútnik 1) el 4 d'octubre de 1957 i, posteriorment, quan l'URSS va enviar el primer ésser humà a l'espai amb el vol orbital de Iuri Gagarin el 12 d'abril de 1961. L'URSS va demostrar un avantatge primerenc en la carrera amb aquestes i altres novetats durant els següents anys[3]i va arribar a la Lluna per primera vegada amb el programa Luna mitjançant missions robotitzades.
Després que el president dels Estats Units, John F. Kennedy, apugés la seva aposta en establir l'objectiu de "dur un home a la Lluna i retornar-lo sa i estalvi a la Terra",[4] ambdós països van treballar en el desenvolupament de vehicles de llançament superpesants, i els Estats Units van desplegar amb èxit el Saturn V, que era prou gran per enviar un orbitador de tres persones i un aterrador de dues persones a la Lluna. L'objectiu d'aterratge lunar de Kennedy es va assolir el juliol de 1969, amb el vol de l'Apollo 11,[5][6][7]un èxit singular que generalment eclipsa qualsevol combinació d’èxits soviètics i sovint vist com la fita decisiva de la cursa espacial.[8]L'URSS va dur a terme dos programes lunars tripulats, però no va aconseguir, amb el seu coet N-1, de llançar-lo i aterrar a la Lluna abans que els Estats Units, i finalment el va cancel·lar per concentrar-se en el Saliut, el primer programa de l'estació espacial i els primers aterratges a Venus i a Mart. Mentrestant, els Estats Units van enviar cinc tripulacions més de l'Apollo a la Lluna.[9]i l'exploració continuada d'altres cossos extraterrestres de forma robòtica.
A continuació va arribar un període de distensió amb l'acord d'abril de 1972 sobre el programa de proves Apollo-Soiuz, que va donar lloc a la trobada de juliol de 1975 en òrbita terrestre d'una tripulació d'astronautes dels EUA amb una tripulació de cosmonautes soviètics i el desenvolupament conjunt d'un acoblament internacional estàndard APAS-75. Es considera l'acte final de la cursa espacial,[8]si bé la competència només se substituiria gradualment per la cooperació.[10] El col·lapse de la Unió Soviètica va permetre finalment als Estats Units i a la recentment fundada Federació Russa de posar fi a la competència de la Guerra Freda també a l'espai i d'acordar, el 1993, els programes Transbordador-Mir i de l'Estació Espacial Internacional.[11][12]
- ↑ (anglès) history.com, Space Race
- ↑ Schefter, 1999, p. 3–5.
- ↑ Siddiqi, 2003a, p. 460.
- ↑ Kennedy, John F. (1961-05-25). Special Message to Congress on Urgent National Needs (Motion picture (excerpt)). Boston, MA: John F. Kennedy Presidential Library and Museum. Accession Number: TNC:200; Digital Identifier: TNC-200-2.
- ↑ «Apollo 11 Command and Service Module (CSM)» (en anglès). NASA Space Science Data Coordinated Archive. [Consulta: 20 novembre 2019].
- ↑ «Apollo 11 Lunar Module / EASEP» (en anglès). NASA Space Science Data Coordinated Archive. [Consulta: 20 novembre 2019].
- ↑ «Apollo 11 Mission Summary» (en anglès). Smithsonian Air and Space Museum. Arxivat de l'original el 2021-02-09. [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑ 8,0 8,1 Tant l'allunatge del'Apollo 11 com l'ASTP s'han identificat com el final de la cursa espacial, Richard J. Samuels. Encyclopedia of United States National Security. Sage Publications, 2005, p. 669. ISBN 978-0-7619-2927-7. «La majoria dels observadors van considerar que l'allunatge dels Estats Units va acabar la carrera espacial amb una decisiva victòria estatunidenca. [...] El final formal de la cursa espacial es va produir amb la missió conjunta Apollo-Soyuz de 1975, en què les naus espacials dels Estats Units i els soviètics van atracar, o es van unir, en òrbita mentre les seves tripulacions visitaven la nau de l'altre i realitzaven experiments científics conjunts.»
- ↑ Williams, David R. «Apollo Landing Site Coordinates» (en anglès). NASA Space Science Data Coordinated Archive, 11-12-2003. [Consulta: 7 setembre 2013].
- ↑ U.S.-Soviet Cooperation in Space (en anglès). US Congress, Office of Technology Assessment, juliol de 1985, p. 80–81 [Consulta: 13 juny 2018].
- ↑ Boyle, Alan. «Russia bids farewell to Mir» (en anglès). Nova York: NBC News, 23-03-2001. Arxivat de l'original el 15 de juny 2015. [Consulta: 13 juny 2015].
- ↑ Garcia, Mark. «ISS Facts and Figures» (en anglès). NASA, 30-04-2015. Arxivat de l'original el 3 de juny 2015. [Consulta: 13 juny 2015].