Back Cygnus X-1 Afrikaans الدجاجة X-1 Arabic Cygnus X-1 AST Cygnus X-1 Breton Cygnus X-1 Czech Cygnus X-1 German Cygnus X-1 English Cygnus X-1 Spanish Cygnus X-1 Basque ماکیان ایکس یک Persian

Cygnus X-1

Infotaula objecte astronòmicCygnus X-1
Imatge de Cygnus X-1 per l'Observatori de raigs X Chandra Modifica el valor a Wikidata
Tipusestrella binària, Binària d'alta massa emissora de raigs X, font propera a infrarrojos i estrella variable Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)O9.7Iabpvar[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCigne Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra2.252,76 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi21 R☉[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−6,5[4] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)8,91 (banda V)[5] Modifica el valor a Wikidata
Massa14,8 M☉[6] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva31.000 K[7] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,4439 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−6,31 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−3,812 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar106 km/s[8] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−2,7 km/s[9] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)19h 58m 21.6757s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)35° 12' 5.7845''[2] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat105 lluminositats solars[3] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada5.000.000 milions d'anys[10] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
HD 226868 (Henry Draper Catalogue)
SAO 69181 (Catàleg SAO)
HIP 98298 (Catàleg Hipparcos)
GSC 02678-00791 (GSC)
2MASS J19582166+3512057 (2MASS)
1RXS J195821.9+351156 (1RXS)
BD+34 3815 (Bonner Durchmusterung)
GCRV 12319 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 98298 (Hipparcos Input Catalogue)
PPM 83929 (Catàleg d'estrelles PPM)
TYC 2678-791-1 (Catàleg Tycho)
UBV 17047 (UBV)
V1357 Cyg (Catàleg General d'Estrelles Variables)
uvby98 100226868 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
SBC9 1193 (Vuitè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics)
1XRS 19564+350 (A catalog of X-ray sources)
2U 1956+35 (The UHURU catalog of X-ray souces)
3A 1956+350 (The Ariel V (3A) catalogue of X-ray sources - II. Sources at high galactic latitude ( b > 10 ))
3U 1956+35 (The third UHURU catalog of X-ray sources)
4U 1956+35 (The fourth UHURU catalog of X-ray sources)
CGO 548 (A catalogue of galactic O stars. The ionization of the low density interstellar medium by runaway stars)
GOS G071.34+03.07 01 (A galactic O star catalog)
INTREF 1001 (High-energy sources before INTEGRAL. INTEGRAL reference catalog)
SBC7 776 (Setè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics)
PBC J1958.3+3512 (The Palermo Swift-BAT hard X-ray catalogue. II. Results after 39 months of sky survey)
WEB 17338 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 2059383668236814720 (Gaia Data Release 2)
Gaia DR3 2059383668236814720 (Gaia DR3)
TIC 102604645 (TESS Input Catalog)
AAVSO 1954+34 (AAVSO)
AG+35 1910 (AGK3U)
ALS 10678 (Catalog of galactic OB stars)
UBV M 27507 (UBV) Modifica el valor a Wikidata
Recreació artística del sistema Cygnus X-1

Cygnus X-1 és la font de raigs X d'alta energia més brillant que es pot observar al cel, i està situada a la constel·lació del Cigne. Es considera el primer exemple conegut de forat negre, i va ser identificat per Tom Bolton a les instal·lacions de la Universitat de Toronto.

El sistema es troba a uns 8.000 anys llum (2.500 parsecs) i forma part d'un sistema binari al costat d'una estrella supergegant blava d'una magnitud aparent de 8,9. Es tracta d'un objecte molt compacte la massa del qual és entre 7 i 13 vegades la massa del Sol, i com la massa màxima calculada per a una estrella de neutrons és de 3 sols, es dedueix que és un forat negre.

Se suposa que res no pot escapar dels forats negres, ni tan sols els fotons; però no és el forat el que emet els raigs X, sinó la matèria que està a punt de caure en ell. Tot apunta que el forat té un disc d'acreció format per gasos i plasma que s'arremolina des de la supergegant al forat.

  1. ↑ E. J. Alfaro «The Galactic O-Star Spectroscopic Survey. I. Classification system and bright northern stars in the blue-violet at R ~ 2500». The Astrophysical Journal Supplement Series, 2, 10-03-2011, pàg. 24. DOI: 10.1088/0067-0049/193/2/24.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. ↑ 3,0 3,1 URL de la referència: https://arxiv.org/abs/astro-ph/0501102.
  4. ↑ URL de la referència: http://adsabs.harvard.edu/abs/1987ApJ...321..425N.
  5. ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  6. ↑ URL de la referència: http://www.cosmos-journal.ru/news/479/.
  7. ↑ URL de la referència: https://hubble.esa.int/science-e/www/object/index.cfm?fobjectid=32700. Arxiu de l'URL: https://www.webcitation.org/66Sy2U7LO?url=https://hubble.esa.int/science-e/www/object/index.cfm?fobjectid=32700. Data d'arxivament: 27 març 2012.
  8. ↑ Norberto Castro «The IACOB project. III. New observational clues to understand macroturbulent broadening in massive O- and B-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 19-12-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201628541.
  9. ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  10. ↑ URL de la referència: https://www.sciencemag.org/cgi/content/full/300/5622/1119.
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne