DDT

Aquest article tracta sobre l'insecticida. Vegeu-ne altres significats a «DDT (desambiguació)».

DDT

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	351,914688688 Da
Rol	carcinogen ocupacional, interferent endocrí, tòxic per a la reproducció femenina, tòxic per a la reproducció masculina, tòxic per al desenvolupament i cancerigen
Estructura química
Fórmula química	C₁₄H₉Cl₅
SMILES canònic	Model 2D C1=CC(=CC=C1C(C2=CC=C(C=C2)Cl)C(Cl)(Cl)Cl)Cl
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Densitat	0,99 g/cm³ (a 20 ℃)
Punt de fusió	108 ℃ 108,3 ℃
Punt de descomposició	110 ℃
Pressió de vapor	0 mmHg (a 20 ℃)
Perill
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps	1 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) 0,5 mg/m³ (10 h, cap valor)
Punt d'inflamabilitat	171 °F (màxim, prova amb el dispositiu de Pensky–Martens) 162 °F (mínim, prova amb el dispositiu de Pensky–Martens)
IDLH	500 mg/m³
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()
Altres
sòlid inflamable

L'1,1,1-tricloro-2,2-bis(4-clorofenil), abans anomenat dicloro-difenil-tricloroetà, més conegut com a DDT, és un compost químic organoclorat que contenen alguns insecticides. Es va sintetitzar per primera vegada el 1874, però va ser durant la Segona Guerra Mundial que es va començar a utilitzar per controlar les poblacions d'insectes que actuen com a vectors de malalties. Més tard en va arribar l'ús agrícola i forestal. En la dècada de 1970 diversos estudis van demostrar l'efecte negatiu sobre la salut de les persones per causar disrupció endocrina^[1] així com dins de les poblacions d'animals per mor de la bioacumulació.^[1] Des del 1989, l'ús n'és molt restringit a Europa.^[2]