![]() |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
DVB-T (Digital Video Broadcasting – Terrestrial) és l'estàndard per la transmissió de televisió digital terrestre creat per l'organització europea DVB. Aquest estàndard presenta diferents tècniques de modulació i codificació per a permetre un ús molt eficient de l'espectre terrestre valuós pel lliurament d'àudio, vídeo i dades a dispositius fixos, portàtils i mòbils.
DVB-T2 (Digital Video Broadcasting – Terrestrial second generation) és l'extensió de l'estàndard de televisió DVB-T, elaborat pel consorci DVB, ideat per la transmissió i la difusió de la televisió digital terrestre(TDT).
En aquest sistema es transmet àudio digital comprimit, vídeo i altres dades (com per exemple PLPs), utilitzant la modulació OFDM. La major taxa de bits que ofereix respecte al seu predecessor, el DVB-T, fa que sigui un sistema idoni per portar senyals de televisió d'alta definició al canal de televisió terrestre (tot i que molts organismes de televisió segueixen emprant DVB-T)
A causa de les millores de la capacitat en comparació de l'estàndard DVB-T, els operadors poden oferir més serveis de definició estàndard o per a llançar bit-rates superiors tals com serveis d'alta definició. Per exemple, suposant que una capacitat de prop de 40 Mbit/s és possible en un multiplexat DVB-T2 donat, seria possible proporcionar entre 4-6 serveis d'alta definició, o entre 15-20 els serveis de definició estàndard. En qualsevol dels casos, el resultat serà una menor transmissió els costos de cada servei.
L'especificació DVB-T2 ha estat dissenyada per a la seva recepció fixa ja existents, en el terrat encara que les antenes de recepció per antenes portàtils és possible en alguns casos. No obstant això, la norma no ha estat específicament dissenyada per a la prestació de televisió en la telefonia mòbil.
DVB-T2 no ha estat dissenyat per a reemplaçar DVB-T a curt o mitjà termini més aviat els dos estàndards coexistiran en el mercat bastant temps.