David Hunter Hubel (Windsor, 27 de febrer de 1926 - Lincoln, 22 de setembre de 2013) fou un neurobiòleg estatunidenc nascut al Canadà, conegut pels seus estudis sobre l'estructura i la funció de l'escorça visual. Va ser co-receptor amb Torsten Wiesel del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina de 1981[1] (compartit amb Roger W. Sperry), pels seus descobriments sobre processament de la informació al sistema visual. Durant gran part de la seva carrera, Hubel va treballar com a professor de Neurobiologia a la Johns Hopkins University i la Harvard Medical School. El 1978, Hubel i Wiesel van rebre el Premi Louisa Gross Horwitz de la Columbia University.[2][3][4] El 1983, Hubel va rebre el premi Golden Plate de l'American Academy of Achievement.[5]
- ↑ «David Hunter Hubel» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
- ↑ «Camps receptius de neurones individuals a l'escorça estriada del gat». . DOI: 10.1113/jphysiol.1959.sp006308. PMC: 1363130. PMID: 14403679.
- ↑ Hubel, D. H.; Wiesel, T. N. «Receptive fields, binocular interaction and functional architecture in the cat's visual cortex». The Journal of Physiology, vol. 160, 45, 1962, pàg. 106–154. DOI: 10.1113/jphysiol.1962.sp006837. PMC: 1359523. PMID: 14449617.
- ↑ Livingstone, M.; Hubel, D. «Segregation of form, color, movement, and depth: Anatomy, physiology, and perception». Science, vol. 240, 4853, 1988, pàg. 740–749. Bibcode: 1988Sci...240..740L. DOI: 10.1126/science.3283936. PMID: 3283936.
- ↑ «Golden Plate Awardees of the American Academy of Achievement». www.achievement.org. American Academy of Achievement.