El decret legislatiu és una disposició normativa amb força de llei que dicta el Govern d'Espanya o el Govern de Catalunya a conseqüència de la delegació legislativa que li presenten les Corts Generals o el Parlament de Catalunya. Aquesta delegació té com a fonament legal l'article 82 de la Constitució Espanyola de 1978,[1] en el cas del govern espanyol. D'altra banda, podem diferenciar un decret legislatiu estatal perquè sempre porta adjunt l'adjectiu de reial.
La delegació es porta a terme mitjançant una llei de delegació, i per a realitzar:
La principal diferència amb el decret llei, és que mentre el primer regula matèria de necessitat o urgència, els decrets legislatius són un tràmit parlamentari i governamental lent per tal que el govern porti a terme una tasca tècnicament perfecta. A Espanya no es poden delegar matèries reservades a llei orgànica (les referents a drets i llibertats, les d'institucions bàsiques de l'Estat, les del règim de les comunitats autònomes ni les del règim electoral general)
La delegació haurà de ser expressa, per a matèria concreta, amb uns límits i controls i amb limitació de termini. No es permet la subdelegació. El decret legislatiu no cal convalidar-lo.