| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Moviments | 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Cf6 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
ECO | C55-C59 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Naixement | Darreries del segle xvi | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Classificació | Obertura italiana | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Chessgames.com | Fitxa |
La defensa dels dos cavalls és una obertura d'escacs caracteritzada pels moviments:
Documentada per primer cop per Polerio[1] (c.1550–c.1610) a les darreries del segle xvi, aquesta línia de l'obertura italiana fou molt desenvolupada al segle xix.
La tercera jugada de les negres és una defensa més agressiva que no pas el Giuoco Piano que podria resultar de 3...Ac5. De fet, en Bronstein va suggerir que el terme "defensa" potser no és aplicable en aquest cas, i que la denominació de "Contraatac Txigorin" podria ser més escaient.[2] La defensa dels dos cavalls ha estat adoptada amb negres per molts jugadors agressius, incloent en Txigorin i Keres, i els Campions del món Mikhaïl Tal i Borís Spasski. La teoria d'aquesta obertura ha estat explorada extensivament en escacs per correspondència per jugadors com ara Hans Berliner i Iàkov Estrin.