La Demanda hicksiana (coneguda també com a demanda compensada de Hicks), en el marc de la teoria del consumidor, representa les variacions en la quantitat demandada d'un bé quan varia el preu del mateix, ajustant-se l'ingrés o renda nominal del consumidor amb la finalitat que la utilitat (o corba d'indiferència) es mantingui constant en la mateixa posició del preu inicial, val a dir, a diferència de la proposició marshalliana, que Hicks assumeix que l'ingrés o renda real ha de romandre constant, existint per tant un canvi en la relació de preus dels béns ex ante que tenia el consumidor.[1][2]
La demanda de Hicks és la demanda d'un consumidor sobre un conjunt de béns que minimitza la seva despesa alhora que ofereix un nivell fix d'utilitat. És en realitat una funció, que es coneix com la funció de demanda de Hicks o funció de demanda compensada. La funció obté el seu nom de John Hicks.